Equip de supervivència

Els que tenim menys edat, que tam­poc vol dir que en tin­guem poca, hem sen­tit dels nos­tres avis i pares les vicis­si­tuds que van patir durant la Guerra Civil i els poste­ri­ors anys del fran­quisme. Com els arti­cles de pri­mera neces­si­tat eren esca­dus­sers, com n’era d’impor­tant saber raci­o­na­lit­zar el poc que es tenia i que un dels valors més pre­uats era tenir certa picar­dia per dri­blar limi­ta­ci­ons i pro­hi­bi­ci­ons. Històries que ens han arri­bat a les noves gene­ra­ci­ons en un marc com­ple­ta­ment dife­rent, que no es pot dir que sigui d’opulència però tam­poc d’extrema neces­si­tat. Unes històries, però, que ara retor­nen com en forma d’eco quan lle­gim que la Unió Euro­pea demana als ciu­ta­dans que es pre­pa­rin per als pit­jors dels esce­na­ris, que serien: un des­as­tre natu­ral, una pandèmia –això ja ho hem tas­tat–, un cibe­ra­tac mas­siu o fins i tot una guerra. I com aquell que et reco­mana que t’abri­guis perquè vindrà fred, llan­cen la pro­posta a la població civil perquè emma­gat­zemi pro­duc­tes bàsics a totes les llars per poder sub­sis­tir com a mínim 72 hores.

Un avís que es fa enmig d’un inqui­e­tant con­text en què es parla d’una dub­tosa neces­si­tat de rear­ma­ment dels països euro­peus i d’una deriva de la política ame­ri­cana que acaba d’ama­nir-ho tot. El cert és que l’avís s’ha rebut amb certa iro­nia per part de la ciu­ta­da­nia i, per ara, no s’ha vist cap epi­sodi sur­re­a­lista en super­mer­cats i boti­gues de que­viu­res per veure qui s’emporta el dar­rer paquet de paper de vàter. No els sabria dir, tam­poc, si això tran­quil·litza o no. Però no és en va refle­xi­o­nar sobre el perquè d’aquest avís i per què es fa pre­ci­sa­ment en aquest moment. De teo­ries cons­pi­ra­ti­ves en podríem arri­bar a fer un munt. Ens ama­guen alguna cosa? Vivim ali­ens a algun perill immi­nent? O, sim­ple­ment, és un mis­satge de pura burocràcia euro­pe­ista o de jus­ti­fi­cació arma­men­tista? De moment, a casa el rebost con­ti­nua com sem­pre. I hi con­ti­nuarà força temps. Però em van expli­car el cas d’una per­sona que es com­prarà una ràdio solar. Perquè, si el món peta, com a mínim pugui escol­tar música. Cadascú té les seves pri­o­ri­tats.