Avançar les eleccions és perdre-les

Amb el final de l’alto el foc etarra el Partit Popular pot aconseguir els dos objectius que més buscava en aquesta legislatura. D’un costat, José Luis Rodríguez Zapatero es pot veure forçat a assumir els plantejaments antiterroristes de Mariano Rajoy. El Partit Popular ha traçat la ruta que el govern de l’Estat ha de seguir a partir d’ara: reingrés a la presó d’Iñaki de Juana Chaos, il·legalització d’Acció Nacionalista Basca i destitució del fiscal general de l’Estat, Cándido Conde-Pumpido. Zapatero ja ha anunciat un enduriment de la seva política, que es concreta, d’entrada, en l’acceptació de la primera proposta del PP. De l’altre costat, els populars volen forçar l’avançament de les eleccions generals.

Mariano Rajoy i el Partit Popular saben que un avançament de les eleccions implica, en realitat, el reconeixement del fracàs del govern socialista en una qüestió bàsica per a l’estabilitat de les institucions de l’Estat. Si Rodríguez Zapatero pren aquesta decisió, l’oposició haurà aconseguit transmetre a l’opinió pública la sensació que només ells poden garantir la seguretat que busca l’opinió pública després que ETA hagi anunciat que reprèn les accions terroristes.

El drama és que tot plegat queda ara en mans d’ETA. Si l’organització terrorista basca reprèn la violència amb el mateix grau de criminalitat amb què ho va fer quan va trencar la treva declarada amb José María Aznar com a president, és evident que Zapatero no tindrà més remei que convocar eleccions. L’avançament implicarà la seva derrota.

És inútil demanar als dos partits que s’alternen en el govern a Espanya el sentit d’Estat necessari per respondre a una situació com l’actual. Resulta absolutament dramàtic que ETA tingui en les mans la decisió d’avançar eleccions o fins i tot la victòria o la derrota dels uns o dels altres. Els dirigents del PSOE i els del PP no haurien d’acceptar de cap manera una eventualitat tan perversa. El problema és que els populars volen aconseguir la victòria aprofitant-se d’una situació tan extraordinària com la que va permetre que els socialistes guanyessin les darreres eleccions després de l’11-M. Espanya continua instal·lada en l’anomalia democràtica.