Segurament la gent més jove se’n sorprendrà, però no fa gaires dècades, fins a l’inici dels anys setanta, quan arribava la Setmana Santa el silenci envaïa la vida ciutadana. Fins i tot les emissores de ràdio deixaven de programar el que s’anomenava música lleugera per passar a emetre música d’orquestra i, arribats al Dijous Sant, fins i tot aquesta era aparcada per donar pas a la música clàssica. Els ben asseguro que quan vaig començar a treballar a la ràdio vaig quedar fins a dalt de punxar les Passions segons Sant Joan o Sant Mateu, de Bach, i música similar. La programació habitual ja era diferent durant tota la setmana i no era estrany que algun frare predicador passés per l’emissora per enregistrar sermons que no sé pas qui devia escoltar. Això i els actes litúrgics, del que recordo especialment el lavatori de peus, amb què es commemorava que Jesús havia rentat els peus als seus deixebles en un gest d’humilitat i per mostrar que es feia servidor dels altres. Mai vaig entendre el seguiment que un acte com aquest podia tenir per ràdio, però en tenia.

Dijous Sant és considerat per l’Església un dia de fraternitat precisament pel tema que el Crist va rentar els peus als seus seguidors més fidels, amb qui va compartir el sopar pasqual, el dia de la traïció de Judes Iscariot i de la pregària al mont de les Oliveres. Per això també es considera el dia del Silenci, que no es trencava fins al dissabte. Avui hi ha moltes processons al país anomenades “del Silenci”, a Badalona, Reus Martorelles i Tortosa, entre d’altres. És la nit del silenci a Mataró, i a Santa Coloma de Gramenet surt la processó de la confraria de la Veracreu i de Maria Santíssima dels Dolors. És el gran dia de la Dansa de la mort de Verges, amb la seva dansa ancestral, la representació de la Passió a la plaça i la processó fins a la crucifixió, passant pel carrer dels Cargols, on s’enganxen a les parets amb una pasta de cendra i aigua lluminàries efímeres que cremen oli sobrant del de fer brunyols. Perquè dijous és també dia de fer brunyols

Aquelles Setmanes Santes silencioses fa molt que van quedar enrere. Ara s’esperen aquestes dies com unes minivacances entre dijous i dilluns, dia de la Pasqua Florida, festiu al país. Hi ha encara mostres de religiositat, tant avui com demà, dia de moltes processons i Via Crucis, com el de Sant Hilari Sacam. Però la majoria d’aquests actes han passat a formar part de la tradició cultural que molts pobles mantenen i potencien. Dies de processons i també de manaies, armats o estaferms que han pres carrers i places. La religió es manté a les esglésies, i parlar ara d’anar en família a “matar jueus”, com es feia, sembla una broma de mal gust. Era la manera com el Dijous Sant, dia de silenci, recolliment i devoció, es trencava a una hora determinada fent el màxim de soroll, picant de peus o amb matraques i xerracs per venjar la mort de Jesucrist a mans dels tradicionals enemics de la cristiandat. Tot això ha passat, i ara el Dijous, Divendres i Dissabte Sant es pot treballar, cantar, anar al bar, fer esport i posar música. La devoció, de fet imposada, ha deixat pas a un període de vacances que molts aprofiten.