Problemes reals

Aquest cap de set­mana ens hem rei­vin­di­cat per dema­nar un habi­tatge asse­qui­ble. Dei­xant enrere les últi­mes dades de l’estudi PWC, que deta­llen el per­cen­tatge d’habi­tat­ges d’ús turístic i d’habi­tat­ges buits (un 0,5% i un 14,4%, res­pec­ti­va­ment), ens tro­bem davant d’una rea­li­tat pre­o­cu­pant. Som una soci­e­tat capi­ta­lista i el pro­blema real són els sala­ris. És nor­mal que els preus aug­men­tin a les ciu­tats més pobla­des, però el que no és nor­mal és que els sala­ris, en una soci­e­tat capi­ta­lista, no només no per­me­tin a la població acce­dir a l’habi­tatge, sinó tam­poc par­ti­ci­par acti­va­ment en el movi­ment econòmic. Tenir una gran empresa hau­ria de ser sinònim de com­promís amb la soci­e­tat i amb els tre­ba­lla­dors. Els nos­tres repre­sen­tants polítics hau­rien de ser cons­ci­ents que la gran majo­ria no cobrem ni la mei­tat del seu salari. Com poden enten­dre les nos­tres inqui­e­tuds si no com­par­tei­xen les matei­xes con­di­ci­ons?