1.000 bitllets per hora

Pagadíssims, els res­pon­sa­bles de comu­ni­cació de “l’ope­ra­dor” –així en diuen ells matei­xos quan es refe­rei­xen a Renfe– van fer públic ahir que havien venut 4.000 bit­llets de Bar­ce­lona a Madrid en el nou TGV. Mer­cat de futur. AVE, en diuen també ells, del TGV, perquè després algun ingenu es cre­gui que la semàntica no és impor­tant. Dir-ne AVE és una teme­ri­tat, sobre­tot quan l’alta velo­ci­tat espa­nyola es fa a còpia de tec­no­lo­gia fran­cesa o ale­ma­nya. Ara, con­si­de­rant que el con­duc­tor del tren és de Conca i que és ell qui corre...

Qua­tre mil bit­llets en qua­tre hores són mil bit­llets a l’hora. Un èxit. Pel que es veu, milers de cata­lans volen anar a Madrid perquè els tre­guin la punxa del dit. Ahir molts lec­tors quin­ta­co­lum­nis­tes de l’AVUI digi­tal es feli­ci­ta­ven perquè pot­ser així “els naci­o­na­lis­tes es cura­ran viat­jant”. Ells no es curen mai. La victòria de l’ope­ra­dor és una victòria més d’Espa­nya. Enho­ra­bona. En tot cas, el pro­blema de l’AVE torna a ser el mateix que el del Pont Aeri. Quants cata­lans viat­gen a Madrid? Quants madri­lenys viat­gen a Bar­ce­lona? Qui depèn més de qui?

Per què con­ti­nua sent neces­sari des­plaçar-se al quilòmetre zero per resol­dre qual­se­vol anècdota? Som sucur­sal perquè ens hi obli­guen. El pro­blema és que ho con­si­de­rem fatal­ment irre­ver­si­ble o que ens agradi. El TGV ha arri­bat a Bar­ce­lona, però per fer-ho ha des­tros­sat la des­as­trosa xarxa de Roda­lies i ha tor­tu­rat la població indígena. El govern Zapa­tero –com abans el d’Aznar– tracta Cata­lu­nya com la perifèria colo­nial. Cal no obli­dar-ho, perquè, si no, encara els hau­rem de donar les gràcies. Men­tres­tant, per arri­bar a Ala­cant cal fer en car­ri­let el bucle d’Alba­cete i per anar a París cal posar espel­mes a tot el san­to­ral.