Un dolç govern

Els agents soci­als, els empre­sa­ri­als, els sin­di­cats i una part nota­ble de la ciu­ta­da­nia han per­dut la paciència dema­nant que la Gene­ra­li­tat aprovi uns pres­su­pos­tos 2025 adap­tats a les cir­cumstàncies. Es fa difícil d’enten­dre que soci­a­lis­tes, ERC i comuns es van ave­nir per inves­tir Sal­va­dor Illa i ara no són capaços d’apro­var uns comp­tes per fer bullir l’olla cata­lana davant els temps d’incer­te­ses que cor­ren arreu del món. Fins i tot el prin­ci­pal par­tit de l’opo­sició, Junts, s’ha ofert per nego­ciar amb els soci­a­lis­tes el pres­su­post, fet que enve­rina els socis d’inves­ti­dura. En matèria pres­su­pos­ta­ria no hi ha res a fer i tot pinta que d’aquí uns dies es començaran a nego­ciar els de l’any vinent. Els d’enguany es dona­ran per per­duts i con­ti­nu­a­ran pror­ro­gats els que va fer Jaume Giró quan era con­se­ller d’eco­no­mia per Junts.

No hi ha pres­su­pos­tos nous i Sal­va­dor Illa s’està pas­se­jant dolçament per la política cata­lana. Els prin­ci­pals mal­de­caps de la Cata­lu­nya autonòmica, les roda­lies i l’habi­tatge, li pas­sen amb una lleu­gera sua­vi­tat. Davant el caos fer­ro­vi­ari no ha vol­gut fer cas a l’opo­sició i no ha ces­sat la con­se­llera de Ter­ri­tori espe­rant solu­ci­ons en el ter­mini de dos anys que s’ha impo­sat. En habi­tatge, ha acon­se­guit un acord polític amb ERC, comuns i CUP sobre la regu­lació del llo­guer de tem­po­rada, aple­gant els 72 dipu­tats de l’esquerra. Tot un èxit que no s’havia vist mai en aquesta legis­la­tura. Aquest fet inèdit pot desac­ti­var lleu­ge­ra­ment el males­tar i les pro­tes­tes sobre el pro­blema de l’habi­tatge i l’esca­lada de preus dels pisos de llo­guer. Caldrà espe­rar uns dies per veure com es pot sua­vit­zar la situ­ació i els impe­di­ments jurídics que com­porta l’acord que posi­ci­ona Cata­lu­nya com la pri­mera comu­ni­tat autònoma que vol fre­nar l’espe­cu­lació immo­biliària. L’habi­tatge és un tema clau de la legis­la­tura cata­lana i aquesta set­mana s’ha vist que el pre­si­dent Illa no tre­ba­lla política­ment en soli­tari. L’opo­sició, pen­dent de l’arri­bada d’en Puig­de­mont.