Te’ls trobes arreu. En èpoques, quan m’he entrenat, els he atrapat; ara, en un parèntesi en què vaig més a peu, en trobo sovint baixant l’Ordal. Molts van en grup: estirats de cara amunt, més agrupats al pla. Avui, tornant del puig Bernat, me n’han aparegut un parell de colles, anaven set o vuit, baixaven les Bassioles per la carretera que fa drecera entre Olesa de Bonesvalls i Vallirana, la mateixa que prendrà el Tour 2026, camí de Barcelona primer, de París després. Tots, i totes, anaven foscos, mallots i culots, i, és clar, no els veus fins que ja els tens a sobre. Endevino que l’afició no els ve de jovenets, no recorden la primera pájara a les Estenalles, i potser no han defensat mai els colors llampants d’un club. S’han conegut al gimnàs. La bicicleta és un aparell més en la seva activitat per estar en forma, i de moda. I ja se sap, hi ha colors que estilitzen: els foscos, sobretot el negre, com l’asfalt, amb què es confonen. L’any que ve, per Vallirana, el pilot serà multicolor, i el líder anirà de groc... perquè se’l vegi. A la carretera, que se’ns vegi, companys!