“No és la nostra guerra”

En un dels seus enèsims anun­cis xocants, la nova admi­nis­tració dels EUA amenaça ara d’aban­do­nar els intents d’enge­gar un procés de pau a Ucraïna si, en qüestió de dies, no es mani­fes­ten senyals de volun­tat per part dels dos bàndols. “Tenim altres pri­o­ri­tats”, va dir dijous a París el secre­tari d’Estat nord-ame­ricà, Marco Rubio. Al cap­da­vall, hi va afe­gir, aquesta “no és la nos­tra guerra”. Tot i que Trump i els seus homes ja ens tenen acos­tu­mats al cinisme, a les sor­ti­des de to i als girs brus­cos de volant, la supo­sada reti­rada diplomàtica de Was­hing­ton a Ucraïna no deixa de crear des­con­cert. Si l’anunci res­pon a una tàctica nego­ci­a­dora per pres­si­o­nar les parts a fer con­ces­si­ons, costa veure’n l’efec­ti­vi­tat. Si no és aquest el cas, ens tro­baríem davant d’una nova mos­tra de fri­vo­li­tat i inep­ti­tud d’un pre­si­dent que en cam­pa­nya es van­tava que liqui­da­ria la guerra a Europa “en 24 hores”. Res de tot això ha pas­sat, Trump s’entrega al Krem­lin i aban­dona a la seva sort el govern del pre­si­dent Zelenski, a qui res­pon­sa­bi­litza d’haver començat la guerra. Aquest gest obliga de nou Europa a moure fitxa –és l’esca­lada mili­tar la millor res­posta?– per avançar amb pas ferm cap a la pau i la segu­re­tat al con­ti­nent.