Opinió

Lletra petita

Ordre i jerarquia

“La deriva autoritària del govern francès en el cas del crim del noi de Nantes és tan evident com la instrumentalització política i ideològica que ha fet del crim

No tinc el gust de conèixer el ministre de l’interior de l’Estat francès, Bruno Retaillau. Ni el gust, ni les ganes, vista la seva anàlisi de l’apunyalament mortal dijous en un institut de Nantes. “Som una societat que ha fomentat la laxitud, que ha volgut desconstruir l’autoritat, l’ordre, la jerarquia. Hem de reconstruir la societat, reparar-la, restaurar la jerarquia i l’autoritat.” La instrumentalització ideològica i política immediata d’un fet tan dramàtic fa fàstic.

El diagnòstic del ministre sobre la motivació d’un noi de 15 anys per matar amb un ganivet a la mà és canònicament simplista, populista i autoritària: tot perquè l’extrema dreta i la de més enllà es cregui encara més que l’assisteix la raó per aplicar mà de ferro i retallar llibertat per imposar la seva tirania (paradoxa: la disfressen de llibertat de manera matussera). Gràcies, senyor ministre.

Gràcies per considerar-nos tan infantils i prou babaus per no saber que contra la desmemòria hi ha l’hemeroteca. Com bé em recorda una companya que ja es dedicava als successos als anys vuitanta, en aquells temps s’omplien tres planes diàries de fets delictius de naturalesa ben diversa.

En canvi, les descripcions de l’agressor –un perfil amb quadre clínic de depressió– no semblen tenir cap pes per al ministre Retaillau. Tot per l’autoritat! Tampoc interessa gaire que el noi hagués enviat un correu amb un manifest titulat Acció immunitària amb 13 planes posant a parir les “conductes destructores de la humanitat i del planeta”. Tot per l’ordre i la jerarquia!

Tindria raó el ministre de l’interior de voler recuperar un cert grau d’autoritat i d’ordre si sabés explicar-ne les virtuts. Però no en sap. Potser perquè per ell l’única virtut és la imposició. En canvi, ignora o oblida –no sé què és pitjor– que les atrocitats que al·lega un noi de 15 anys per cometre uns crims injustificables són del tot verificables (conflictes, guerres i genocidis diversos a Ucraïna, Gaza, el Caixmir... el saqueig de recursos naturals, el trumpisme...). Potser sí que el problema és la falta d’autoritat... per posar en filera tanta satrapia que acapara el poder al món.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Has superat el límit de 5 articles gratuïts d'aquest mes.

Continua llegint-nos per només

1

Passi d'un dia

48

Subscripció anual

Ja ets subscriptor?

Inicia sessió

[X]