Una de les notícies més presents als titulars de la premsa d’aquests dies és el conclave. Podem dir que els qui desconeixen el profund sentit de l’elecció d’un papa, com a successor de Jesucrist, posen imaginació, fan apostes, busquen rumors i xafarderies, complicacions existents o no en la vida dels cardenals, etc. Fins i tot la pel·lícula Cónclave, que s’ha estrenat recentment, ha vingut com a anell al dit per donar més morbositat a l’assumpte. Com intenten aclarir els vaticanistes, el conclave no és una reunió d’empresaris per elegir el director, ni tampoc es busca un hereu del difunt papa Francesc, sinó que és una votació realitzada sota jurament i després d’hores de pregària, en què els cardenals donen el vot a qui veuen més idoni per governar l’Església catòlica i universal. És difícil entendre-ho des d’una perspectiva humana. Benet XVI deia: l’Esperit Sant és qui actua sobre cadascun dels electors.