Oposició ferma i constant

L'opo­sició a la MAT és menor i la gent ja la va accep­tant. Aquesta és l'opinió que diri­gents d'empre­ses i direc­tors gene­rals de l'admi­nis­tració han anat repe­tint últi­ma­ment. Quan sents aques­tes decla­ra­ci­ons et queda pell de gallina. Per ells la MAT ja no la dis­cu­teix ningú, els opo­si­tors se n'han can­sat.

La seva farsa ja ens la conei­xem. Fa temps que “la ballem junts” i sabem com les gas­ten. En els dar­rers anys han estat un munt de decla­ra­ci­ons que no s'aguan­ta­ven per enlloc i que la rea­li­tat ha posat al seu lloc. Van començar dient que el soter­ra­ment era impos­si­ble, quan ara es veu que sí que ho és, de pos­si­ble. També van dir que sense la MAT tot­hom esta­ria a les fos­ques, i el que ens va dei­xar sense llum al març va ser la manca d'inversió i man­te­ni­ment de la fràgil xarxa de dis­tri­bució, encara que “els infor­mes ofi­ci­als diguin que com­plia la llei actual”... Lamen­ta­ble.

Ens volen fer creure que ja ningú té memòria i que tot­hom està anes­te­siat, indi­fe­rent i amnèsic. Ho fan amb plena consciència i a més tenen l'estratègia molt ben estu­di­ada. Es tracta de crear un clima favo­ra­ble a través de tots els meca­nis­mes que el seu poder i diners els per­me­ten uti­lit­zar: infor­mes –pagats amb diners de tot­hom–, tertúlies, arti­cles, decla­ra­ci­ons i con­gres­sos al ser­vei de des­pres­ti­giar els opo­si­tors a la MAT.

Però a poc a poc aquests estra­ta­ge­mes també s'han anat desem­mas­ca­rant. Pri­mer van ser els catedràtics uni­ver­si­ta­ris els que van rebut­jar que les pla­ta­for­mes opo­si­to­res fos­sin cul­tura del “no”. Els experts van recla­mar que s'escol­tes­sin totes les alter­na­ti­ves, i així és com es va pas­sar de la cul­tura del “no” a la cul­tura del “no d'aquesta manera”. Mal­grat que la rea­li­tat i els argu­ments ens han anat donant la raó ja sabem que mai ho reco­nei­xe­ran ni ens la dona­ran.

Així doncs, ha que­dat clar que la MAT la podran impo­sar, però no ens con­ven­ce­ran. Ho podrien fer amb elegància, com el que fan els fran­ce­sos amb el seu savoir-faire. Però les admi­nis­tra­ci­ons d'aquí, ni això saben fer. La seva pre­potència és del temps de la Inqui­sició.

Una excusa recur­rent dels par­tits cata­lans és donar la culpa a Madrid, però no tots els mals vénen d'allà. En temes d'ener­gia i que afec­ten el nos­tre ter­ri­tori, els cata­lans hem de poder dir-hi la nos­tra. Men­tre molts par­tits s'omplen la boca de dret a deci­dir i inde­pendència, accep­ten i aca­ten les deci­si­ons de Madrid perquè la MAT “és un tema d'interès pri­o­ri­tari” i la Gene­ra­li­tat no en té com­petències exclu­si­ves. I amb aques­tes excu­ses de mal paga­dor els par­tits cata­lans van dele­gant la seva res­pon­sa­bi­li­tat ara a Madrid ara a Brus­sel·les.

Si de bon començament s'hagués fet un sol estudi per tot el tram, amb debats, i accep­tant les alter­na­ti­ves dels dife­rents grups i empre­ses “neu­trals”, no estaríem aquí. Ni els uns ni els altres.

Amb la frag­men­tació de la MAT en tres trams per afe­blir l'alarma social al ter­ri­tori, els impul­sors pen­sa­ven que l'opo­sició s'ani­ria apa­gant. Cre­ien que un cop es comencés el pri­mer tram s'abai­xa­rien els braços, però han vist que durant tots els pro­ces­sos admi­nis­tra­tius i d'exe­cució d'aquest pri­mer tram s'han aixe­cat veus d'opo­sició i lluita, molts cops sense coor­di­nació entre elles.

Men­tres­tant, nosal­tres, ens movem per molts camins. De vega­des sor­tim al car­rer, però també hem fet ser­vir estratègies judi­ci­als, polítiques i tècni­ques. Hem gas­tat mol­tes hores fent política tant aquí com a l'estran­ger, expli­cant els nos­tres argu­ments arreu. Molts diri­gents ens han rebut amb bones inten­ci­ons, fins i tot donant-nos la raó, però s'han arron­sat quan “han hagut de donar un cop de puny sobre la taula”. Alguns d'ells, ara al govern, van accep­tar que un exalt càrrec de REE com Agustí Maure fos nome­nat direc­tor gene­ral d'Ener­gia del govern català. Tota una demos­tració claríssima de cap on ani­rien els trets en política energètica. Som els únics que hem exi­git la seva dimissió.

Pel que fa al pri­mer tram, a nivell judi­cial vam anar a Madrid, però ni el Tri­bu­nal Suprem ni el Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal van fer res. Ara ja estem a instàncies euro­pees i la cosa pot durar anys. En el segon tram s'han enviat expe­di­ents a Madrid, on se'ls miren len­ta­ment. Però mal­grat que cal­gui tor­nar a fer estu­dis i tor­nar a pre­sen­tar al·lega­ci­ons ani­rem seguint fil per randa tots els pro­ce­di­ments oberts.

Encara queda molt camí per veure com serà la inter­con­nexió entre una banda i l'altra dels Piri­neus. Molts, asse­gu­ren que no ho podran veure des del càrrec. Durant tots aquests anys s'ha mobi­lit­zat molta gent, ajun­ta­ments, i altres enti­tats. No ha estat en va, ja que les pla­ta­for­mes d'ajun­ta­ments i les cíviques cata­la­nes i nord-cata­la­nes d'opo­sició a la MAT seguim llui­tant con­tra una impo­sició inde­sit­jada. Veu­rem qui es cansa pri­mer.