Oposició ferma i constant

L'oposició a la MAT és menor i la gent ja la va acceptant. Aquesta és l'opinió que dirigents d'empreses i directors generals de l'administració han anat repetint últimament. Quan sents aquestes declaracions et queda pell de gallina. Per ells la MAT ja no la discuteix ningú, els opositors se n'han cansat.

La seva farsa ja ens la coneixem. Fa temps que “la ballem junts” i sabem com les gasten. En els darrers anys han estat un munt de declaracions que no s'aguantaven per enlloc i que la realitat ha posat al seu lloc. Van començar dient que el soterrament era impossible, quan ara es veu que sí que ho és, de possible. També van dir que sense la MAT tothom estaria a les fosques, i el que ens va deixar sense llum al març va ser la manca d'inversió i manteniment de la fràgil xarxa de distribució, encara que “els informes oficials diguin que complia la llei actual”... Lamentable.

Ens volen fer creure que ja ningú té memòria i que tothom està anestesiat, indiferent i amnèsic. Ho fan amb plena consciència i a més tenen l'estratègia molt ben estudiada. Es tracta de crear un clima favorable a través de tots els mecanismes que el seu poder i diners els permeten utilitzar: informes –pagats amb diners de tothom–, tertúlies, articles, declaracions i congressos al servei de desprestigiar els opositors a la MAT.

Però a poc a poc aquests estratagemes també s'han anat desemmascarant. Primer van ser els catedràtics universitaris els que van rebutjar que les plataformes opositores fossin cultura del “no”. Els experts van reclamar que s'escoltessin totes les alternatives, i així és com es va passar de la cultura del “no” a la cultura del “no d'aquesta manera”. Malgrat que la realitat i els arguments ens han anat donant la raó ja sabem que mai ho reconeixeran ni ens la donaran.

Així doncs, ha quedat clar que la MAT la podran imposar, però no ens convenceran. Ho podrien fer amb elegància, com el que fan els francesos amb el seu savoir-faire. Però les administracions d'aquí, ni això saben fer. La seva prepotència és del temps de la Inquisició.

Una excusa recurrent dels partits catalans és donar la culpa a Madrid, però no tots els mals vénen d'allà. En temes d'energia i que afecten el nostre territori, els catalans hem de poder dir-hi la nostra. Mentre molts partits s'omplen la boca de dret a decidir i independència, accepten i acaten les decisions de Madrid perquè la MAT “és un tema d'interès prioritari” i la Generalitat no en té competències exclusives. I amb aquestes excuses de mal pagador els partits catalans van delegant la seva responsabilitat ara a Madrid ara a Brussel·les.

Si de bon començament s'hagués fet un sol estudi per tot el tram, amb debats, i acceptant les alternatives dels diferents grups i empreses “neutrals”, no estaríem aquí. Ni els uns ni els altres.

Amb la fragmentació de la MAT en tres trams per afeblir l'alarma social al territori, els impulsors pensaven que l'oposició s'aniria apagant. Creien que un cop es comencés el primer tram s'abaixarien els braços, però han vist que durant tots els processos administratius i d'execució d'aquest primer tram s'han aixecat veus d'oposició i lluita, molts cops sense coordinació entre elles.

Mentrestant, nosaltres, ens movem per molts camins. De vegades sortim al carrer, però també hem fet servir estratègies judicials, polítiques i tècniques. Hem gastat moltes hores fent política tant aquí com a l'estranger, explicant els nostres arguments arreu. Molts dirigents ens han rebut amb bones intencions, fins i tot donant-nos la raó, però s'han arronsat quan “han hagut de donar un cop de puny sobre la taula”. Alguns d'ells, ara al govern, van acceptar que un exalt càrrec de REE com Agustí Maure fos nomenat director general d'Energia del govern català. Tota una demostració claríssima de cap on anirien els trets en política energètica. Som els únics que hem exigit la seva dimissió.

Pel que fa al primer tram, a nivell judicial vam anar a Madrid, però ni el Tribunal Suprem ni el Tribunal Constitucional van fer res. Ara ja estem a instàncies europees i la cosa pot durar anys. En el segon tram s'han enviat expedients a Madrid, on se'ls miren lentament. Però malgrat que calgui tornar a fer estudis i tornar a presentar al·legacions anirem seguint fil per randa tots els procediments oberts.

Encara queda molt camí per veure com serà la interconnexió entre una banda i l'altra dels Pirineus. Molts, asseguren que no ho podran veure des del càrrec. Durant tots aquests anys s'ha mobilitzat molta gent, ajuntaments, i altres entitats. No ha estat en va, ja que les plataformes d'ajuntaments i les cíviques catalanes i nord-catalanes d'oposició a la MAT seguim lluitant contra una imposició indesitjada. Veurem qui es cansa primer.