Saura i la fòbia a la bòfia

No hi posaria la mà al foc, però és creïble que un alt comandament dels Mossos decideixi pel seu compte enviar un correu electrònic als càrrecs inferiors per fer-los anar a un acte del conseller. Si havien estat advertits que ningú s'hi havia apuntat, als uniformats no els calia cap indicació política directa per saber que hi hauria mala maror. Els polítics, tots, esperen que el personal al seu càrrec els faci de claca, i la policia és l'espècie que més importància dóna a la jerarquia. Un comissari dels Mossos està acostumat a obeir i a manar, i no li sembla res de l'altre món un correu electrònic que comuniqui als seus subordinats que "cal" assistir a la conferència de Saura al cap d'unes hores. Per ells, la frase ni tan sols té un to especialment imperatiu.

Totes aquestes consideracions fan encara més significatiu el quid de la qüestió: que gairebé ningú del cos no s'hagués inscrit per assistir a l'acte tot i haver rebut la invitació protocol·lària. Saura ha equiparat el sou dels mossos amb el dels bombers i els ha regulat la segona activitat, dues reivindicacions històriques obviades pels consellers anteriors. Tot i així, s'ha convertit en el titular del departament més mal valorat pels policies, de dalt i de baix: és el preu d'haver assumit el càrrec amb una ganyota de fàstic i d'haver-se passat dos anys gesticulant per fer saber als seus electors que li fan angúnia les armes i els uniformes. Aquesta fòbia la poden tenir molts ciutadans, però un conseller d'Interior no se la pot permetre. La policia pot empastifar, i si no estàs disposat a suportar ni una esquitxada més val no ficar-s'hi només per l'obsessió de tocar poder de debò.