Per l'Imperi cap a Arenys

L’assetjament que estan patint els organitzadors de la consulta d’Arenys de Munt és un reflex –brutal, descarnat– de la hipocresia que campa per aquest Estat on ens ha tocat sobreviure. Ni més ni menys que Falange Espanyola i de les JONS s’està permetent el luxe d’alterar greument la pau social en què viuen els arenyencs amb una convocatòria de manifestació destinada a protestar contra el lliure exercici de la voluntat popular a través de les urnes.

Resulta que hi ha una llei de partits –aprovada, lamentabilíssimament, amb els vots de CiU– que té per finalitat teòrica “impedir que un partit polític pugui, de forma reiterada i greu, atemptar contra aquest règim democràtic de llibertats”. Això ha servit per il·legalitzar, una per una, totes les sigles de l’esquerra abertzale. I, més enllà, qualsevol expressió social, cultural o associativa vinculada a aquest sector de la política basca.

Però qualsevol historiador pot certificar que, de moment, l’únic partit polític que ha atemptat amb èxit contra el règim democràtic és, justament, FE i de les JONS. No cal repassar els crims d’aquesta formació política, ni recordar la visió de les seves seus confiscades a tots els pobles i ciutats de Catalunya per establir el caràcter feixista i delinqüencial de la militància falangista.

Espanya és l’únic Estat europeu on continua sent perfectament legal el partit únic que va encapçalar una dictadura feixista. A Alemanya, per exemple, seria impensable una concentració d’aquest tipus sota les sigles que comandava Adolf Hitler. A Itàlia passa el mateix amb els seguidors de Benito Mussolini i a França amb els del mariscal Pétain.

Però, en fi, si la voluntat del poble català, expressada legítimament a les urnes, val menys que deu magistrats del PSOE i el PP, què poden valdre les urnes simbòliques dels ciutadans d’Arenys?