Després de l’editorial, els polítics

L’editorial conjunt en defensa de l’Estatut de 12 diaris catalans, entre els quals l’AVUI i El Punt –dues capçaleres ara feliçment vinculades i que històricament han sigut punta de llança en l’afirmació dels drets nacionals– ja compta amb centenars d’adhesions d’altres mitjans, dels partits –tret del PP–, de les principals organitzacions socials, cíviques i econòmiques, i de pràcticament tots els ajuntaments –amb l’única excepció significativa del de Barcelona, que ha sigut incapaç d’articular un text de suport unitari–.

Queda clar, doncs, que la unitat no és mai un brindis al sol si és operativa; si passa del desig a la concreció negre sobre blanc. La reacció furibunda, demagògica, antidemocràtica i insultant de la majoria dels mitjans de comunicació amb seu a Madrid i dels seus responsables, amb infames contraeditorials i articles més propis de la premsa del Movimiento que de la d’un Estat de dret, n’és la prova. La trista prova.

El futur de l’Estatut s’ha situat de nou al centre de l’agenda política espanyola. I, tot i que la data de la sentència continua sent una incògnita després de més de tres anys de discussió al si del Tribunal Constitucional, les bases per a una resposta unitària de les institucions i la societat catalans a una sentència adversa de conseqüències imprevisibles són clares. També a Madrid comencen a moure fitxa. El president espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, i el líder del PP, Mariano Rajoy, celebraran aviat una cimera en què intentaran desencallar la renovació de quatre magistrats del TC, que és un dels factors que evidencien el grau de deslegitimació de l’actual tribunal.

Durant el penós procés d’elaboració de l’Estatut, Catalunya i els catalans van resistir una tempesta d’incomprensió des de la resta de l’Estat com feia dècades que no es recordava. Ara, els atacs no cessaran. Ans al contrari. La intenció és tombar la balança del TC cap a la mutilació d’una norma, l’Estatut, referendada pel poble i els Parlaments, i la reducció a paper mullat del pacte polític inherent a la seva aprovació. Catalunya s’ha de preparar per respondre. Amb serenitat, però amb exigència. Els diaris ja hem fet el pas. Ara els toca als polítics estar a l’alçada del que la majoria d’aquest país reclama: que la seva dignitat nacional com a poble sigui respectada.