Ajuntaments: posar fi a un greuge històric

Un cop tan­cada la nego­ci­ació del nou finançament de la Gene­ra­li­tat i, per extensió, de la resta de comu­ni­tats ano­me­na­des de règim comú, i a l’espera de la nego­ci­ació de la lle­tra petita a la Lofca i la llei de cessió de tri­buts, és l’hora de resol­dre el finançament dels governs locals. Són els grans dam­ni­fi­cats de l’admi­nis­tració, la pri­mera línia a la qual van a parar tots els cops i que acaba ocu­pant-se de com­petències que no li són pròpies, amb els pro­ble­mes que això com­porta per a les arques muni­ci­pals.

Aquest excés de des­pesa pro­vo­cat per la des­lle­ial­tat ins­ti­tu­ci­o­nal, sumat a la cai­guda de la recap­tació, sobre­tot per la crisi de la cons­trucció –que ha demos­trat que aquest era un model que només ser­via per enre­dar la gana–, ha dei­xat molts ajun­ta­ments a un pas de la fallida i cal solu­ci­o­nar les urgències del 2010 i pac­tar un nou model que s’adapti al que marca l’Esta­tut. Si es fa, es mata­ran dos par­dals d’un tret: millo­ra­ran les finan­ces locals i, per tant, els ser­veis, i s’aca­barà amb la pràctica de l’Estat de fer polítiques a Cata­lu­nya per la porta del dar­rere, via sub­ven­ci­ons.