Un gran joc d'ous

Com si la data de les elec­ci­ons fos una cosa aleatòria, tot­hom va començar a fer jugues­ques i ende­vi­na­lles sobre el dia que votaríem el nou Par­la­ment de Cata­lu­nya. Vam tenir coll avall que seria el 24 d'octu­bre. Tan­ma­teix, en tor­nar de vacan­ces el pre­si­dent de posat seriós i poc carismàtic no va sig­nar cap docu­ment de dis­so­lució de la cam­bra. José Mon­ti­lla se'n va anar a la Xina, d'on tot­hom sap que el van enta­ba­nar i que l'únic segur són les fotos del viat­get. Fra­cas­sat el dia de Sant Mar­tirià, de seguida van dir que les elec­ci­ons només podien ser per Sant Ruf, perquè per Sant Ernest ve el sant pare. Res no obsta perquè es facin la vigília de Santa Llúcia, és a dir, per la Mare de Déu de Gua­da­lupe, patrona de Mèxic.

Em rebenta que el pri­mer secre­tari d'un par­tit pugui deci­dir la data de les elec­ci­ons al seu lliure albir, segons li piqui l'ull de poll; ja em recar­go­lava la bude­llada que Jordi Pujol fes i desfés segons els interes­sos de CiU i les estratègies de, posem el cas, Pre­na­feta.

Per què juguen cada dia amb la data de les elec­ci­ons? És com variar les regles del joc, com fer trampa. Par­lar d'interes­sos i estratègies de par­tit és un pen­sa­ment pri­mari, pue­ril i barat, però és el que hi ha.

L'opo­sició no és pas immune a la situ­ació de deriva. CiU ha mani­pu­lat l'opinió pública en enge­gar la cam­pa­nya tan aviat; la va començar a sis sota zero. I la idea que les elec­ci­ons han de ser de seguida ha ama­rat subli­mi­nar­ment la ciu­ta­da­nia. El cro­nista pre­fe­ri­ria que fos obli­gat esgo­tar man­dats; en tots cas, en cas de crisi, que el par­tit que governa faci fora el can­di­dat que els ha sor­tit rave i n'hi posi un altre. Mon­ti­lla par­lava de des­a­fecció, però sem­bla que ell és el que més s'ha esforçat perquè els ciu­ta­dans es des­en­can­tin i des­confiïn de la política.

Cer­ta­ment, Mon­ti­lla té tota la legi­ti­mi­tat d'esgo­tar el man­dat i con­vo­car les elec­ci­ons per a després del pont de la Puríssima Cons­ti­tució, però que ho digui.