Cas Maragall, tema tancat

“Hola, sóc l’Ernest Maragall, conseller d’Educació de la Generalitat, i voldria comentar-li una cosa: tinc un artefacte inestable que no és ni projecte i que fatiga molt la gent...”. Riiiiing... “Perdó, disculpi’m un moment, que em truquen”. “Digui’m?... Ah, hola, president... No, no et preocupis que ara l’hi dic...”. “Hola, sóc l’Ernest Maragall, conseller d’Educació de la Generalitat, i voldria dir-li una cosa: tinc un artefacte inestable, però no fatiga gaire perquè és un gran projecte...”. Riiiiing... “Digui’m?... Un altre cop tu?... Així tampoc?... I llavors?... D’acord, d’acord, tu manes”. “Hola, sóc l’Ernest Maragall, conseller d’Educació de la Generalitat, i voldria dir-li una cosa: tinc un mecanisme de precisió perfecte que acaba amb la fatiga, però esperi’s, perquè també tinc un projecte estable d’artefacte que...”

Riiiiing... “Què coi passa ara?... Sí, he dit artefacte, projecte i fatiga, però aquest cop he dit estable en comptes d’inestable... Bé, com vulguis”. “Hola, sóc l’Ernest Maragall, conseller d’Educació de la Generalitat, i voldria dir-li una cosa: vostè sap el que és un artefacte? És que no puc dir estable ni inestable per culpa de la fatiga que m’ha vingut després del projecte i ara mateix no...”. Riiiiing... “No em diguis que ara tampoc!!! Ah, que tampoc puc dir que no puc dir estable ni inestable...”

“Hola, sóc l’Ernest Maragall, conseller d’Artefactes de la Fatiga de Catalunya, i voldria dir-li un projecte... No, perdó, crec que ara sí que m’he confós de veritat... El que pretenia expressar exactament és que sóc l’Ernest Artefacte, el Projecte d’Ensenyament de la Fatiga de Catalunya, i que voldria...”. Riiiing... “No, no, ara tens tota la raó. He estat jo que l’he cagada... Ah, que sí que puc dic artefacte i fatiga, però no que no tenim projecte. Això vol dir que sí que en tenim??? Ahhh, ara sí que m’havies espantat!!!”.