Consultes dinamitades

Fa més de trenta anys que a Cata­lu­nya hi ha elec­ci­ons i con­sul­tes, orga­nit­za­des per les admi­nis­tra­ci­ons públi­ques i en què els par­tits abo­quen tots els seus recur­sos mate­ri­als i humans. En canvi, les con­sul­tes sobre la inde­pendència de Cata­lu­nya amb dret de vot dels empa­dro­nats a cada muni­cipi, orga­nit­za­des pri­va­da­ment, no poden comp­tar amb la llista d’elec­tors del cens ni del padró, ningú té cap obli­gació d’inte­grar-se a les meses elec­to­rals, cap elec­tor rep a casa l’avís d’on pot votar, els col·legis elec­to­rals no poden ser en locals cedits per deci­si­ons admi­nis­tra­ti­ves ni l’admi­nis­tració pot col·labo­rar en res, el vot per cor­reu no compta amb les garan­ties públi­ques, no hi ha cam­pa­nya ins­ti­tu­ci­o­nal per la par­ti­ci­pació, no es té la pro­tecció dels cos­sos de segu­re­tat, ni la xarxa informàtica pública, ni hi ha legis­lació que les reguli. Orga­nit­zar-les pri­va­da­ment obliga a crear del no-res les nor­mes i el sis­tema que garan­tei­xin que només voten els empa­dro­nats, sense saber qui són, i que només es pot votar una vegada. Tam­poc tenim els milers de fun­ci­o­na­ris que tre­ba­llen per a les elec­ci­ons i con­sul­tes públi­ques, i fins ara cap par­tit ni enti­tat aporta ni un cèntim per mun­tar el sis­tema elec­to­ral ni per a les cam­pa­nyes, men­tre a les públi­ques són milers els pro­fes­si­o­nals amb plena dedi­cació i els mili­tants mobi­lit­zats, i mili­ons d’euros els esmerçats. A més, l’Estat espa­nyol cen­tral i autonòmic i els seus agents polítics, fun­ci­o­na­ri­als, judi­ci­als i poli­ci­als volen impe­dir les con­sul­tes, emprant tots els recur­sos al seu abast, inclo­ses ame­na­ces, pres­si­ons i guerra bruta.

Tenim dos mesos per superar tots aquests obs­ta­cles. Missió impos­si­ble? No, si podem comp­tar amb milers de volun­ta­ris, par­tits i enti­tats moti­vats i actius, sense exclusió ni vetos de ningú, que siguin capaços d’obviar les seves diferències per tre­ba­llar per un objec­tiu comú: l’èxit de par­ti­ci­pació i vot en la con­sulta de la inde­pendència. És el requi­sit essen­cial, sense això no es pot fer. Calen també uns alcal­des i regi­dors impul­sant acti­va­ment i tre­ba­llant per la con­sulta, perquè l’Ajun­ta­ment com a admi­nis­tració pública i ins­ti­tució no hi pot par­ti­ci­par, però sí els càrrecs elec­tes. I són impres­cin­di­bles uns equips tècnics d’alt nivell, naci­o­nals, comar­cals i locals.

En menys d’un mes comptàvem amb milers de per­so­nes moti­va­des i acti­ves arreu de Cata­lu­nya, el suport de més de 1.300 alcal­des i regi­dors, dot­ze­nes de moci­ons apro­va­des als ajun­ta­ments, l’entesa entre CDC, ERC, EPM i CUP, l’embrió d’un equip tècnic com­pe­tent i eficaç tre­ba­llant con­tra rellotge, i la impli­cació de les enti­tats cíviques. El 2 d’octu­bre es va asso­lir l’acord uni­tari de par­tits i enti­tats, repre­sen­ta­des per PDD, Deu­mil.cat, Sobi­ra­nia i Progrés, i Sobi­ra­nia i Justícia, però algu­nes pla­ta­for­mes tòxiques tren­ca­ren uni­la­te­ral­ment tres dies més tard l’acord que elles i els seus repre­sen­tants havien apro­vat, fent un cop de mà per “fora­gi­tar ERC i CiU del procés de con­sul­tes sobre la inde­pendència que s’està mul­ti­pli­cant arreu del país”.

No havia estat gens fàcil asso­lir en tres set­ma­nes l’acord de par­tits i enti­tats, en què tot­hom havia cedit perquè tot­hom hi estigués rao­na­ble­ment còmode, però és impos­si­ble l’acord amb qui només vol excloure els altres, trenca uni­la­te­ral­ment i aprova una coor­di­na­dora naci­o­nal diven­dres, una altra dilluns, i la seva supressió dimarts. Cor­ren els dies, i amb el caos pro­vo­cat per les pla­ta­for­mes tòxiques és impos­si­ble orga­nit­zar amb solvència con­sul­tes arreu de Cata­lu­nya en menys de dos mesos. Cap par­tit ni orga­nit­zació política ha reben­tat les con­sul­tes, tam­poc Rea­gru­pa­ment, que ha estat víctima tem­po­ral d’un parany ordit per qual­que rea­gru­pat novençà (de tot hi ha a la vinya del Senyor) que ha sorprès la bona fe de la direcció fent-la aparèixer com a còmplice i bene­ficiària del cop de mà de les pla­ta­for­mes tòxiques. Dono fe de la seva innocència.

Qui ho ha fet? Unes enti­tats minúscu­les que ara es bara­llen per un pastís que no exis­teix. Si jo tingués les seves ànsies de pro­ta­go­nisme i càrrecs, serien els dies més feliços de la meva vida, perquè el meu nome­na­ment com a coor­di­na­dor gene­ral, l’equip que he bas­tit i l’esquema d’orga­nit­zació pre­sen­tat són les úniques coses de l’acord amb Òmnium i Deci­dim.cat que les pla­ta­for­mes tòxiques man­te­nen. M’han nome­nat qua­tre vega­des, diven­dres, dis­sabte, dilluns i dimarts, segu­ra­ment per tenir un boc expi­a­tori a qui car­re­gar el fracàs de les con­sul­tes que gra­pe­gen. Ni jo ni ningú els ser­vi­rem de cober­tura: volien tot el poder a la coor­di­na­dora naci­o­nal per via del cop de mà, ja és seu, i amb ell tota la res­pon­sa­bi­li­tat. Que tre­ba­llin els que no dei­xen tre­ba­llar, que amb les cen­dres de la il·lusió de tanta gent bas­tei­xin des de l’exclusió i el sec­ta­risme, que res­pon­guin davant el poble català pel que han fet i faran. Si algú s’astora perquè tan poca gent pugui fer tant de mal, que pensi que per cons­truir un edi­fici cal la feina coor­di­nada de cen­te­nars de per­so­nes, dels arqui­tec­tes als peons, i milers per fabri­car els mate­ri­als, però per des­truir-lo n’hi ha prou amb un delinqüent amb un llumí. Els col­pis­tes merei­xen la creu del mèrit poli­cial, que tots rebrien indig­nats, però alguns amb l’íntima satis­facció de la feina ben feta.

Les pla­ta­for­mes tòxiques m’han enga­nyat una vegada, però no tin­dran una nova opor­tu­ni­tat per fer-ho. No hi ha temps per orga­nit­zar i coor­di­nar en menys de dos mesos con­sul­tes arreu de Cata­lu­nya, però pot­ser sí con­cen­trant tots els esforços en una comarca, on la gent tre­ba­lla de valent, hi ha uni­tat, les pla­ta­for­mes tòxiques no hi són, ningú vol excloure ningú, i saben què és com­plir acords i exe­cu­tar dis­ci­pli­na­da­ment. L’equip en què m’inte­gro tre­ba­llarà només a Osona, no hi ha temps per més, i no és segur que ens en sor­tim, mal­grat abo­car-hi tots els esforços i recur­sos, perquè ja ens han fet per­dre un mes dels tres que tenim.

Alcalde Móra, regi­dor Xime­nis, dipu­tat Ber­tran, con­se­ller Bas­sols, degana Palu­zie, i per­so­nes de bona fe enta­ba­na­des per les pla­ta­for­mes tòxiques: allu­nyeu-vos-en i denun­cieu-les. No obli­deu la sura de l’Alcorà que defi­neix l’únic pecat que Déu no per­dona, apa­gar l’espurna que llu­eix als ulls dels homes, perquè el poble català no obli­darà els i les mise­ra­bles irres­pon­sa­bles que han dina­mi­tat les con­sul­tes sobre la inde­pendència de la nació, i qui els faci cos­tat.