Diàleg de sords sobre l’Estatut

El diàleg és un mecanisme i una pràctica imprescindible en política, però sovint no és garantia de desbloqueig d’una situació. És el que va succeir ahir en la reunió, sense precedents, que van mantenir al Palau de la Generalitat el president José Montilla i el seu convidat, el líder del PP, Mariano Rajoy, amb el futur de l’Estatut al TC com a únic punt de l’ordre del dia. El resultat de la trobada és del tot nul. Rajoy va accedir a reunir-se amb el president de la Generalitat més per fer un pas més en l’estratègia de trencar l’aïllament polític dels populars, que no pas per la voluntat de modificar ni un mil·límetre la seva posició frontal contra l’Estatut. I Montilla va aprofitar la trobada, més que per convèncer Rajoy que faci el pas enrere que reclama el conjunt de la societat catalana, per certificar i fer visible l’oposició rotunda del PP a reconsiderar tant el seu recurs contra l’Estatut com la renovació dels membres del tribunal amb mandat caducat o la reforma de la llei del tribunal abans que hi hagi sentència.

La cimera de Palau va ser, doncs, un diàleg de sords executat, a més a més, des de la trinxera de cadascú. És cert que a Montilla l’assisteix en els seus plantejaments no només la seva obligació com a president de la Generalitat d’encapçalar la resposta política a la retallada de l’Estatut que ultima el TC sinó també la de defensar la lliure voluntat dels catalans expressada el seu dia en el referèndum amb escrupolós respecte per les regles del joc constitucionals. Però posar en evidència Rajoy, i advertir-lo dels perills de fractura entre Catalunya i Espanya si finalment el TC consuma una sentència del tot inacceptable per al poble català, no serveix més que per a això: per posar en evidència la falta de sentit d’Estat del PP.

Com sap molt bé Montilla, la situació de l’Estatut en un tribunal del tot deslegitimat per sentenciar-lo no és només imputable al PP. Per això cal esperar que quan el president es reuneixi amb José L. Rodríguez Zapatero, li plantegi el que amb bon criteri va exposar ahir a Rajoy, però també que li exigeixi un compromís a fons i una defensa sense ambigüitats d’un Estatut que, a diferència de Rajoy, el president espanyol i líder del PSOE, sí que va assumir i votar.