Estació i adjudicació fantasma
El 27 d’octubre de l’any passat, l’Ajuntament del Prat de Llobregat i el govern català van haver de demanar explicacions al ministeri de Foment per la sobtada aparició de les obres d’una estació ferroviària inexistent als plànols del tram del TGV al municipi. En plena crisi pels esvorancs que impedien l’arribada de l’alta velocitat a Barcelona, i el col·lapse ferroviari que van patir milers d’usuaris de la Renfe per la imprevisió i les presses del ministeri, Magdalena Álvarez va tenir la pensada de construir una estació provisional al Prat per garantir el compliment del calendari previst. I davant l’escàndol per l’estació fantasma, tres dies després el govern central va renunciar a l’obra, ja engegada. Però no ha estat així.
Com revelava ahir l’AVUI, un any després, la gestora Adif, que depèn de Foment, ha reconvertit l’estació fantasma en un PAET, un punt de maniobres i evacuacions en situacions d’emergència. Però ha gestionat l’obra amb la mateixa pauta de secretisme i ocultació amb què va iniciar els treballs, fins al punt de vulnerar la llei 30/2007 de contractes del sector públic. Com acrediten els documents als quals ha tingut accés aquest diari, l’obra del PAET del Prat, amb un cost de 18 milions d’euros, està pràcticament finalitzada però encara no s’ha adjudicat a cap empresa. És a dir, que s’ha adjudicat a dit: el BOE del 4 de juliol anunciava la licitació per un procediment obert a les empreses interessades, el termini del qual expirava el 24 de juliol. I les pliques per decidir l’adjudicació s’havien d’obrir el 10 de setembre.
De forma misteriosa, doncs, l’obra ha continuat fent camí. De fet, l’acabament només està pendent de retocs. I els principis de garantia de la lliure competència i la transparència a l’hora de triar les empreses que treballen per al sector públic, establerts per la llei, han quedat en paper mullat. L’AVUI ha intentat obtenir una explicació del gestor Adif: la resposta ha sigut un cop més l’opacitat. Ahir a última hora, una portaveu d’Adif va donar unes explicacions que, ara per ara, no són suficients.I aquesta és una manera de fer que no contribueix gens ni mica a generar la confiança, tant ciutadana com empresarial, que l’administració sovint reclama. Massa cops, amb grans proclames i poques ganes de predicar amb l’exemple.