Dur i inútil

No se n'ama­guen. El minis­tre de Justícia ha expli­cat sense manies que el nou endu­ri­ment del Codi Penal res­pon a la "com­moció social" que han pro­vo­cat alguns casos recents. A favor d'aquesta manera de legis­lar, a cop de titu­lar, hi pot haver veus que excla­min: si pas­sen desgràcies perquè el sis­tema és defectuós, alguna cosa s'hi ha de fer. Cor­recte. Però per anar bé, la cosa ha de ser eficaç, a més de sal­var la cara als polítics. I en aquest cas, a més d'allar­gar perquè sí una con­demna, la mesura ni tan sols serà eficaç.

En què se suposa que con­sis­ti­ran 20 anys de lli­ber­tat vigi­lada d'un vio­la­dor que ja ha com­plert 20 anys de presó? Un braçalet electrònic no evi­tarà cap vio­lació: ni per­metrà que algú arribi a temps d'impe­dir-la, ni dis­su­a­dirà un agres­sor sexual no reha­bi­li­tat, perquè la pulsió que l'empeny escapa a qual­se­vol argu­ment raci­o­nal. Apli­cada als ter­ro­ris­tes, la lli­ber­tat vigi­lada tam­poc fre­narà algú dis­po­sat a la clan­des­ti­ni­tat i a fer sal­vat­ja­des per un objec­tiu polític que porta cla­vat a dins.

Però inten­tar ele­var l'índex de reha­bi­li­tació entre els vio­la­dors o bus­car la solució a un con­flicte polític en lloc d'enve­ri­nar-lo cada dia és difícil, llarg i arris­cat. I ningú vol assu­mir el risc de sem­brar una lla­vor incerta que, en el millor dels casos, tri­garà molt a flo­rir.