Mala peça al teler

El 4 d'abril es va reconstituir la Plataforma per a la Defensa de la Ribera d'Ebre, una entitat social que es va autodissoldre l'any 2004 arran de l'entrada en servei del macroabocador de Tivissa. La nova plataforma agafa el testimoni d'aquella llegendària organització liderada per gent com Ramon Roig, Francisco Visa o Toni Borrell, que a la primeria dels 2000 va aconseguir mobilitzar tota una comarca per aturar el transvasament de l'Ebre i la implantació de tèrmiques i centrals eòliques.

No voldria ser malastruc, però molt em temo que la nova plataforma no ho tindrà tan fàcil com la seua predecessora a l'hora d'aconseguir tants de suports, ni tant de ressò, ni tantes adhesions incondicionals com aleshores. Per molts motius. En primer lloc, perquè és una organització que sorgeix al nord de la Ribera d'Ebre, una zona que fa més de cent anys que està tacada per la contaminació i on l'opinió pública, en general, és bastant condescendent amb els excessos de la indústria. En segon lloc, perquè posa molt en primer terme la batalla contra les centrals nuclears d'Ascó i, ja se sap, posar en qüestió les nuclears a la Ribera d'Ebre significa qüestionar molts interessos. I en tercer lloc –no ens enganyem–, perquè bona part del capital humà que podria afegir-se i donar gruix a una organització d'aquest caire està ocupat i preocupat en la gestió política de les institucions locals de la comarca. Tot plegat, mala peça al teler.

Tot i això, una organització com la Plataforma de la Ribera d'Ebre és tan necessària ara com ho va ser l'any 2001. Motius, arguments i raons per existir no li'n falten. Els projectes mediambientalment discutibles que té plantejats la comarca, com ara el cementeri nuclear, són tants i tan variats que els membres de la nova organització no s'acabaran la faena en una pila d'anys.