Heribertat. Veterania amb grau

No tothom pot parlar des de la talaia dels 90 anys. No tothom ha viscut la República, ha combatut a la Guerra Civil, ha passat exili i privació, i ha lliurat el seu bagatge a la represa democràtica. En queden molt pocs com tu, i encara que sigui pel valor de l’escassetat, t’escoltem des del respecte. Quan dius que el país s’està desnacionalitzant i que rebem un tracte colonial, bé, parem l’orella i assentim, faltaria més, la veterania és un grau. Quan afirmes que el tripartit és un tràngol, que la campanya de l’Estatut ens ha deixat pitjor que abans i que ERC va supeditada als sociates, home, agraïm el teu parer. I desitjaríem donar-te 90 anys més de coll perquè disposessis de la perspectiva històrica que t’ha permès fer altres judicis memorables.

Ara bé, quan t’inclines per despatxar els dirigents del partit i demanar aire fresc, caram, ho sento però no estic del tot segur que siguis la veu competent. El do de la Heribertat incorpora moltes virtuts, totes molt honorables; la defensa de les llibertats, una ferma longevitat, una sòlida fidelitat a prova de bombes... El que no hi veig, i disculpa si excedeixo els límits de la cortesia, és l’atribut de la jovenesa o l’aptitud de la profecia. En l’actual olla republicana, m’atreviria a dir que el millor patrici és el que guarda una fina discreció en els pronòstics. I que, si creu que la criatura s’ha corcat, deixa que els nous també cometin els seus propis errors.