El Papa i les xacres d'Àfrica
Durant la seva primera visita pastoral al continent africà, el papa Benet XVI ha atacat algunes de les pitjors xacres de les societats africanes, com ara la corrupció, la violència contra dones i infants i la influència negativa del culte als esperits, que genera més violència i afecta especialment països com ara el Camerun i Angola, els dos destins del viatge papal, que ha durat una setmana.
La gira africana de Benet XVI tenia com a objectiu reforçar la popularitat del pontífex en aquell continent, potser el més greument afectat del món pels conflictes socials, que ja havia estat visitat amb gran èxit pel seu predecessor, Joan Pau II. En els seus gestos i paraules, el viatge ha seguit el programa. Tal com havia dit abans de marxar de Roma, Benet XVI no ha callat davant de les tragèdies africanes, i ha cridat a una “conversió dels cors” per fer-hi front.
Tanmateix, el missatge africà del pontífex romà no ha estat exempt de polèmiques. La seva afirmació, feta la setmana passada en el vol que el portava al Camerun, que l’ús del preservatiu com a mitjà de prevenció de la sida no serveix per combatre la malaltia –que només a l’Àfrica subsahariana pateixen 22 milions de persones– sinó que més aviat l’agreuja, va desfermar una allau de comentaris crítics a Europa i els EUA. Aquesta polèmica observació del Papa, afegida als seus comentaris en contra de l’avortament a propòsit d’un document signat per 44 Estats africans, ha donat arguments als qui descriuen Benet XVI com un representant de l’ortodòxia eclesiàstica més conservadora, i s’afegeix també a d’altres accions recents del Vaticà que han estat fortament criticades, com ara la readmissió a l’Església del bisbe anglès Richard Williamson, notori per la seva negació de l’Holocaust nazi, o l’excomunió d’una mare brasilera que havia fet avortar la seva filla de 9 anys, violada.
Les opinions polèmiques de Benet XVI no s’han de confondre amb la claredat de la seva denúncia de les xacres socials i polítiques del continent africà, però sí que desperten dubtes sobre el fons del seu missatge com a líder espiritual. ¿El Papa vol recuperar el lideratge i el carisma global de Joan Pau II, o es limita a endurir la rigidesa de l’Església en lloc de fer-la evolucionar?
