Salamanca. Passat i present

L'ajun­ta­ment de Sala­manca, gover­nat pel Par­tit Popu­lar, ha rebut­jat una moció pre­sen­tada pel PSOE –únic par­tit de l'opo­sició– per reti­rar el títol d'alcalde d'honor a per­petuïtat que es va con­ce­dir el 1954 a Fran­cisco Franco, a més de la Meda­lla d'Or de la Ciu­tat, ator­gada el 1948, i el medalló que el dic­ta­dor té a la plaça Major de la ciu­tat.

Els defen­sors de man­te­nir aquests honors al dic­ta­dor con­si­de­ren que els fets històrics no es poden can­viar i que, agradi o no agradi, la història va ser la que va ser. No s'equi­vo­quen en el fons de la qüestió. Evi­dent­ment, Franco va exis­tir i va ser el que va ser i això no can­viarà encara que li reti­rin un medalló a Sala­manca o que apar­quin l'estàtua eqüestre de Montjuïc al fons d'un magat­zem muni­ci­pal. Ni tant sols l'anul·lació del procés judi­cial a Lluís Com­panys can­vi­a­ria res.

Però una cosa és el pas­sat i una altra de molt dife­rent, el pre­sent. Una cosa és pre­ten­dre anu­lar un títol d'alcalde honorífic amb caràcter retro­ac­tiu, inten­tar obli­dar que l'any 1954 algú va deci­dir home­nat­jar el dic­ta­dor, i una altra molt dife­rent és revo­car, amb data del 2008, una decisió de fa més de mig segle.

Sala­manca, un cop més –no obli­dem els papers–, perd l'opor­tu­ni­tat de fer les paus no amb el seu pas­sat, sinó amb el seu pre­sent. Els que volen man­te­nir els pri­vi­le­gis de Franco no viuen en el pas­sat, viuen el pre­sent. I aquí és on hi ha el més pre­o­cu­pant de tot.