El model Barcelona (The BCN model)

Barcelona ha aconseguit una cosa que no és fàcil: aplicar a la seva vida quotidiana el concepte Fòrum. Sí, els carrers de la ciutat són un gran punt de trobada de les més diverses cultures... mafioses, naturalment: les que controlen la prostitució, les que controlen la mendicitat, les que controlen la venda de llaunes de beguda, les que controlen el petit tràfic de drogues, les que controlen els massatges als banyistes (i a les banyistes)...

I amb aquest esperit, Barcelona està duent a terme una interessant reivindicació multicultural i plurilingüística de nous espais turístics. Prou ja de la massificació de Parcs Güells i Sagrades Famílies, home!!! (i dona!!!). Que interessant és per a un turista contemplar les boniques voltes dels porxos del mercat de la Boqueria tot practicant amb ciutadanes d’altres races i ètnies idiomes com el francès i el grec (o d’altres, segons tarifa). ¿I què me’n diu de les noves aportacions al llenguatge? Per exemple, suís: feina a peu dret realitzada al carrer Petritxol (en horari no protegit també existeix l’expressió suís amb nata).

Altres aportacions del model Barcelona són: 1) el diàleg gastronòmic, del qual destaquen les jornades Quan el xauarma i el falafel es converteixen en plans nacionals del Ravalstan; 2) el desenvolupament sostenible, sobretot el dels guiris borratxos desenvolupant el seu trasllat a l’hotel intentant sostenir-se drets; 3) la participació cívica internacional: ciutadans i ciutadanes arribats de tots els països del món s’uneixen per passar-se pel folre i les manilles l’ordenança del civisme, simpàtica i sobretot útil llei que existeix, però que no s’aplica, i 4) el mestissatge musical, a càrrec d’okupes amb gossos que toquen els bongos. La novetat és que, efectivament, són els gossos els que toquen els bongos, ja que els amos estan massa okupats pixant i vomitan