Andorra no va a Eurovisió!

Amb consternació, dolor i desesperança, conec la fatal notícia gràcies al programa Tot és molt confús, de Catalunya Ràdio: Andorra no es presentarà al Festival d’Eurovisió. La llengua de Mossèn Cinto Verdaguer, doncs, no ressonarà a l’interior del Telenor Arena, a la bella localitat de Bærum, al sud d’Oslo, com sí que ho farà la llengua d’Antonio Gala. I no hi ressonarà per qüestió de diners. Llegeixo que el país dels Pirineus no té liquiditat per poder fer front a les despeses que suposa buscar un compositor, un intèrpret, un figurinista i un cos de ball. Que lluny que queden aquells dies feliços de l’any 2004 en els quals Marta Roure va ser l’encarregada de defensar Andorra amb la gran Jugarem a estimar-nos...

La Marta es va presentar en sisena posició, al darrere del no menys gran David d’Or, d’Israel, que va interpretar Leha’Amin. Però només va obtenir 12 punts. Això la va condemnar al lloc número 18 i va significar que no es classificava. La lletra era un cant a la fornicació esporàdica. La intèrpret li deia a un ésser masculí amb qui havia executat unes tasques sexuals que ja sabia que no s’estimaven, però que li era igual. Que ho farien veure. I d’aquí el títol.

L’any següent, la cançó no va ser menys transcendent, ni bella. Marian van de Val va refilar La mirada interior, que tampoc no va ser entesa. Ara el govern de l’Estat que pot fer servir el català com a llengua oficial al Parlament Europeu troba que no cal gastar en això.

Comprenc molt bé que a Andorra hagin disminuït les vendes de formatge de bola i de sucre i fins i tot de whisky. I comprenc molt bé que sigui molt car llogar una cantant perquè et representi, quan ets un país tan petit. Però hi ha solucions. Jo diria que Montserrat Caballé, que tants impostos s’ha estalviat gràcies a Andorra, podria tenir un detall.