la tribuna

El Pla E. i la capacitat dels ajuntaments

Els ajuntaments han entès que aquesta és una magnífica oportunitat per fer millores als municipis

Aquest Pla tampoc no és ni de bon tros part del necessari finançament municipal; la batalla pel finançament just pels municipis és una altra que hauria de tenir una resolució amb la nova llei d'hisendes locals

Al llarg d'aquest mes d'abril han d'estar en marxa les obres corresponents al Fons Estatal d'Inversió Local, conegudes com el pla E. El Pla va tenir un inicial rebuig de les forces de l'oposició en el seu tràmit parlamentari. Mentre el PP blasmava el projecte al·legant que no tindria cap efectivitat, que posaria en evidència la suposada poca capacitat operativa dels ajuntaments i generant discussions tan bizantines com la superfícies del cartell de les obres. Arguments que la realitat ha desmentit amb escreix. Altres partits, bàsicament PNB i ERC qüestionaven -no sense un part de raó- que aquest recursos haurien d'haver estat vehiculats a través del corresponents governs nacionals. Sigui com sigui la realitat és que alcaldes i ajuntaments de totes les adscripcions polítiques, malgrat els seus líders estatals haguessin estat crítics o no, han optat majoritàriament (més del 99 % s'hi han acollit) per demanar la part del fons que els correspondrà, entenent que era una magnífica oportunitat per posar en marxa obres de millora dels municipis i contribuir a pal·liar l'atur en el sector de la construcció que és un dels més afectats en aquests moments i segons les previsions també en un futur immediat.

I és evident que el Pla E no resoldrà l'atur en la seva totalitat però per una banda pot arribar a ocupar més de 200.000 persones i per altra banda pot evitar la destrucció, també, d'un nombre important de llocs de treball multiplicant l'obra pública. Són més de 30.000 projectes que abasten temes molts diversos en l'àmbit físic de les ciutats que suposaran una millora en serveis bàsics dels municipis en temes tan diversos com són les biblioteques, els centres socials i cívics, les millores mediambientals o la millora de l'espai urbà. Aquest Pla tampoc no és ni de bon tros part del necessari finançament municipal; la batalla pel finançament just pels municipis és una altra que els ajuntament plantegen amb fermesa i que hauria de tenir una resolució amb la nova llei d'hisendes locals que està en fase d'estudi. Aquesta és una mesura conjuntural que seria interessant que tingués una segona edició segons l'evolució de l'atur. Una mesura que ha concitat una valoració positiva per parts dels alcaldes i ha greixat la maquinària d'adjudicació d'obra pública i el que és, també, important en un pagament a les empreses fixat amb rapidesa. Generar o mantenir uns llocs de treball amb una ocupació productiva d'obra pública per millorar les ciutats en benefici, òbviament, de la ciutadania.

El Pla E ha demostrat per altra banda que la col·laboració entre l'estat i els ajuntaments a través de la concertació pot donar excel·lents resultats des de la confiança i des de l'entesa en la prioritat, però el que és important és que un cop més s' ha evidenciat la capacitat dels ajuntaments de respondre a un repte important com era posar sobre la taula projectes en poc temps i projectes útils. Això demostra que els ajuntaments tenen una bona carpeta de projectes preparats i estudiats per millorar la condicions dels pobles i ciutats. Aquesta resposta ràpida i eficaç anul·la el dubte sobre la capacitat dels municipis per respondre a les necessitats i cal celebrar també que administracions com les diputacions - almenys algunes- hagin posat la seva capacitat tècnica a gestionar projectes com a suport als ajuntaments.

Aquests 8.000 milions d'euros que generaran obres i llocs de treball haurien de sumar-se, mai substituir, a la pròpia inversió municipal ja prevista; haurien de servir per multiplicar aquest esforç de manera significativa. Entès, el Pla E com una inversió paral·lela a la pròpia dels projectes municipals tindrà aquesta voluntat de sumar a l'esforç que ja fan els ajuntaments amb la seva pròpia programació d'acords amb els plans de mandat o projectes de govern.

L'aportació de recursos als ajuntaments en forma d'injecció a la realització d'obra pública ha donat una bona oportunitat de combinar la creació i manteniment de llocs de treballs amb una millora de les ciutats com una mesura més en el conjunt de les quals s'han de prendre per pal·liar primer i després superar la crisi. La concertació entre administracions com en aquest cas i en el sector concret de la construcció pot ajudar a fer possible aquesta superació.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.