Articles

Dues paradoxes de la llei de la dependència

D'AVUI.cat

La llei de la dependència havia de ser­vir per donar una sor­tida humana i sanitària però també econòmica i labo­ral a aque­lles per­so­nes que dedi­quen la seva vida a cui­dar els ano­me­nats grans depen­dents, això és per­so­nes malal­tes que neces­si­ten aten­ci­ons per­so­na­lit­za­des i espe­ci­a­lit­za­des les vint-i-qua­tre hores del dia. La rea­li­tat, a un any i escaig de la seva apro­vació, és un cúmul d'endar­re­ri­ments, des­propòsits, manca de pres­su­post i final­ment, para­do­xes.

El cas de Ramon Puig ho demos­tra. Quan va tenir enlles­tida tota la docu­men­tació per aco­llir-se a la llei, en tant que cui­da­dor de la seva dona, en coma vege­ta­tiu des de fa dotze anys, es va tro­bar que si accep­tava la remu­ne­ració econòmica que se li ofer­tava –se li ofer­tava però que, a hores d'ara, encara no ha rebut–, es veu­ria en la situ­ació que el que gua­nyava per una banda ho per­dria per una altra, amb l'agreu­jant que per­dria més que no gua­nyava.

Aquesta pri­mera para­doxa la va expli­car amb tot detall en un repor­tatge de l'AVUI.​cat que ha estat molt útil a l'hora de solu­ci­o­nar el seu cas. La divul­gació del seu cas va aju­dar a fer pos­si­ble una de les seves deman­des, l'ingrés de la seva dona en un lloc on se la pogués aten­dre cor­rec­ta­ment. Però curi­o­sa­ment, i aquesta és la segona para­doxa, la mateixa llei de la dependència no hi ha tin­gut res a veure en la solució, sinó que ha estat pos­si­ble gràcies a altres vies. Tot ple­gat, trist, molt trist.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.