Neira

No tinc per costum comentar segons quines notícies, però avui faré una excepció amb el cas del professor Jesús Neira, a qui Esperanza Aguirre va voler utilitzar per demostrar que ella era més guai, més enrotllada i més progre que ningú. La jugada no li ha sortit bé, però és que hi ha tan poques coses a la vida que surtin bé! I si no, que l'hi preguntin a Rajoy. Per cert, que la celeritat amb què Aguirre va fulminar Jesús Neira es troba a faltar en altres casos més clamorosos i més lesius per a la moral ciutadana. A València en tenen algun cas, crec.

Però el que més em molesta és la poc dissimulada complaença amb què determinats opinaires s'han abraonat sobre l'exheroi Neira. Abans de jutjar la seva conducta caldria fer-se aquesta pregunta: Neira ja es comportava així abans de l'agressió que el va portar al coma? Ja era malparlat, superbiós, bevedor?

En la història de la neurologia hi ha un cas clàssic recollit al segle XIX . És el d'un miner especialista en explosius al qual una baqueta de ferro se li va inserir al cervell entrant-li per un forat del nas. L'home va sobreviure malgrat que una part del cervell va quedar lesionada, tot i que això, llavors, no se sabia.

Aquell miner, que fins llavors havia estat un treballador model, que mai es ficava en embolics ni freqüentava les tavernes, es va convertir en tot al contrari: en un irresponsable que va acabar acomiadat de la feina. L'accident i la lesió cerebral li havien canviat la personalitat. No dic que aquest sigui el cas de Neira, però si ho fos, suposo que els que ara l'insulten es disculparan. O no?