Nou inici a l'Amèrica Llatina

Barack Obama mira cap al sud, i veu en Cuba l’assignatura pendent de la política nord-americana a l’hemisferi occidental. Amb Hugo Chávez, Evo Morales i Daniel Ortega l’únic que pot fer, de moment, és no donar-los motius per alimentar la seva retòrica antiianqui. I Obama és perfecte per a això: és negre, és demòcrata i és molt més subtil que George Bush. Només així s’explica que l’home més poderós del planeta, en arribar a la Cimera de les Amèriques, digués humilment: “He d’aprendre molt i he vingut amb moltes ganes d’escoltar”. El cert és que Obama també es va presentar a Port-of-Spain amb un paquet d’ajudes de 140 milions de dòlars. No és Benvingut, Mr. Marshall, però en temps de crisi, més val això que res. I les pobres economies sud-americanes ho han entès així.

Però Obama no està disposat a regalar els dòlars sense cap contrapartida. Com si es tractés d’un moviment més d’escacs, després d’haver anunciat rebaixar les restriccions a Cuba, ara Obama necessita que els aliats llatinoamericans convencin el règim de l’Havana que cal fer passos cap a la democratització de l’illa. Obama vol convèncer la població cubana amb la possibilitat de rebre més diners i més turistes dels Estats Units; i també vol que els governs d’esquerres de Llatinoamèrica confiïn més en la seva bondat respecte a Cuba que en l’immobilisme dels germans Castro. La possibilitat que Cuba –fins i tot, sense que hi hagi cap canvi de govern– s’incorpori a la propera Cimera de les Amèriques seria un primer pas cap a la distensió. Malgrat les diferències, la disponibilitat d’Obama ha valgut perquè Hugo Chávez parlés d’“una nova era” i Cristina Fernández, d’“un nou ordre politicoregional”. Obama s’ha pres seriosament l’Amèrica Llatina. I ha començat la partida amb un bon moviment estratègic.