Més Macià

Quan l'11 de setem­bre pas­sat ja dei­xava pas a un nou dia, vaig engan­xar de casu­a­li­tat l'emissió d'El coro­nel Macià, al pro­grama Sala 33, d'Àlex Gorina. No havia tin­gut ocasió de veure la pel·lícula de Josep M. Forn, estre­nada el 2006, que recull alguns moments de la història del mili­tar i polític Fran­cesc Macià, cone­gut popu­lar­ment com L'Avi. Macià, nas­cut a Vila­nova i la Geltrú el 1859 i mort a Bar­ce­lona el dia de Nadal de 1933, encarna com cap altre l'evo­lució del pen­sa­ment cata­la­nista que es va impul­sar a par­tir de la Renai­xença i mos­tra com un mili­tar que hau­ria arri­bat a gene­ral es va anar dis­tan­ci­ant dels seus com­panys pel dis­curs anti­ca­ta­la­nista de l'exèrcit i va aca­bar renun­ci­ant-hi quan uns coman­da­ments mili­tars van assal­tar la revista satírica ¡Cu-cut!. A petició de l'esquerra (man­te­nia bones rela­ci­ons amb els sin­di­ca­lis­tes), es va pre­sen­tar a dipu­tat, i des del 1907 fins al 1923 (quan hi va haver el cop d'estat de Primo de Rivera) ho va ser per Soli­da­ri­tat Cata­lana, una àmplia coa­lició amb Fran­cesc Cambó inclòs. Macià també va fun­dar Estat Català, es va haver d'exi­liar i va pro­ta­go­nit­zar l'intent d'acció armada des de Prats de Molló, avor­tada per la gen­dar­me­ria fran­cesa a causa d'un espia fei­xista italià, per a més inri, nét de Giu­seppe Gari­baldi. La pel·lícula s'atura després de la fun­dació d'Esquerra Repu­bli­cana i la pro­cla­mació de la República Cata­lana el 14 d'abril de 1931, que va dei­xar pas a la Gene­ra­li­tat. Tot i la hones­te­dat de Forn, una per­sona fona­men­tal en el cinema català, la vida de Macià, que encarna amb eficàcia Abel Folk, dóna per apro­fun­dir-hi molt més, per exem­ple en una sèrie, a par­tir de l'evo­lució ideològica des dels 16 anys, quan ingressa a l'acadèmia, pas­sant pel seu matri­moni amb la filla d'un gran ter­ra­ti­nent llei­datà, fins al dia del seu enter­ra­ment, quan el dol va com­pun­gir tot Cata­lu­nya.