[D]
2
Opinió
16 setembre 2010 2.00 h

opinió

Qui paga, vota

A Catalunya, no només li convé constituir-se com a Estat, sinó que ara mateix ho necessita per poder mantenir el seu nivell de benestar i fer-lo créixer

El sis­tema de recap­tació tri­butària i de finançament de les diver­ses admi­nis­tra­ci­ons públi­ques espa­nyo­les, fa que la gran massa dels ingres­sos públics siguin recap­tats per l'Estat, que és qui dis­tri­bu­eix els diners entre la resta d'admi­nis­tra­ci­ons (comu­ni­tats autònomes excepte Euskadi i Navarra, dipu­ta­ci­ons i ajun­ta­ments). La mecànica del sis­tema fa que l'Estat pre­vegi quina serà la recap­tació i avanci els diners d'un any per l'altre, sobre aquesta pre­visió. A causa de la nefasta pre­visió que va fer el govern cen­tral sobre la rea­li­tat de la crisi (recor­dem que, el 2008, el pre­si­dent espa­nyol negava que la crisi afectés Espa­nya), el resul­tat ha estat espec­ta­cu­lar: es va fer una pre­visió d'ingres­sos que no s'ha acom­plert; comu­ni­tats autònomes, dipu­ta­ci­ons i ajun­ta­ments van rebre més diners dels que per­to­cava, i ara han de retor­nar-ne una part.

Des del punt de vista esta­tal del cafè per a tot­hom les admi­nis­tra­ci­ons públi­ques cata­la­nes no podran evi­tat la devo­lució, mal­grat que Cata­lu­nya molts sabem que ja con­tri­bu­eix en excés en la recap­tació de l'Estat espa­nyol. Resul­tat: aquest any, a més dels 22 mil mili­ons i escaig de dèficit (diferència entre allò que l'Estat recapta en tri­buts a Cata­lu­nya i allò que en retorna amb inver­si­ons), les admi­nis­tra­ci­ons cata­la­nes s'empo­bri­ran una mica més i tots sabem què passa quan l'admi­nis­tració s'empo­breix: ens empo­brim tots.

Molt més pre­o­cu­pant és que la majo­ria dels repre­sen­tants polítics i mit­jans de comu­ni­cació cata­lans no expli­quin, o igno­rin, que aquest excés de con­tri­bució té con­seqüències dramàtiques sobre la rea­li­tat econòmica cata­lana, que llas­ten el país i ens con­du­ei­xen cap a la degra­dació econòmica i, per tant, també social. Els estu­dis i models econòmics inter­na­ci­o­nals demos­tren que, sense un bon nivell d'infra­es­truc­tu­res, l'eco­no­mia no pot avançar i, si l'eco­no­mia no avança, el país s'empo­breix.

Hem dei­xat de ser motor

La rea­li­tat que ens envolta mos­tra una evidència: avui Cata­lu­nya és un país amb un nivell d'infra­es­truc­tu­res molt infe­rior al dels països euro­peus més avançats. Tots sabem que en els últims anys l'Estat espa­nyol no ha inver­tit a Cata­lu­nya el que li per­to­cava i, en con­seqüència, no només hem dei­xat de ser el motor d' Espa­nya sinó que ni tan sols podem ser motor de Cata­lu­nya. En con­clusió: no serem com­pe­ti­tius i, en un món glo­ba­lit­zat com el nos­tre, no ser com­pe­ti­tiu vol dir ser un país de segon ordre, ser un país amb pro­ble­mes estruc­tu­rals i man­cat d'un nivell ade­quat de benes­tar social.

I els nos­tres polítics, des del Par­la­ment, què hi diuen? Molta queixa però cap reacció. El silenci des dels par­tits, la Gene­ra­li­tat i les dipu­ta­ci­ons, només s'ha esquer­dat amb l'anunci d'una mobi­lit­zació simbòlica des dels ajun­ta­ments, que diuen que orga­nit­za­ran una marxa a Madrid per lliu­rar al govern de l'Estat les claus dels seus muni­ci­pis, com volent expres­sar: “Ja us ho fareu, nosal­tres no podem”. Quin ridícul més espantós pro­ta­go­nit­zen les ins­ti­tu­ci­ons i orga­nis­mes públics cata­lans!

L'acti­tud dels repre­sen­tants polítics, econòmics i també la d'alguns mit­jans de comu­ni­cació cata­lans ha pro­vo­cat que la qüestió del dèficit fis­cal, i les nefas­tes con­seqüències que té i tindrà, sigui igno­rada per la gran majo­ria de la població de Cata­lu­nya: greu irres­pon­sa­bi­li­tat!

Es pot ser inde­pen­den­tista català o no per molts motius, emo­ci­ons i sen­ti­ments. Però el moment actual és clar: a Cata­lu­nya no només li convé cons­ti­tuir-se com a Estat, sinó que ara ho neces­sita per poder man­te­nir el seu nivell de benes­tar i per fer-lo créixer. I que això no es con­fon­gui amb ego­isme. L'Estat propi per a Cata­lu­nya no és una qüestió per dir “que es fotin”. Cata­lu­nya seguirà con­tri­buint i sent solidària, però a través de la seva apor­tació a la Unió Euro­pea.

Ara més que mai ens cal la inde­pendència tran­quil·la per ges­ti­o­nar la nos­tra rea­li­tat, que no és igual que l'espa­nyola: ni en tei­xit econòmic (indus­trial, labo­ral), ni en tei­xit social.

Votar en clau econòmica

Aques­tes expli­ca­ci­ons i aquests rao­na­ments són el pri­mer pas per fer des­per­tar els cata­lans. La difusió de les dades econòmiques són la clau per pro­vo­car que els cata­lans tor­nin a vet­llar pel seu país. Aquest ha de ser el pri­mer pas del res­sor­gi­ment de Cata­lu­nya.

Des de la web del Cer­cle Català de Nego­cis (http://​www.​ccn.​cat), tot­hom pot lle­gir els estu­dis que hem ela­bo­rat sobre aquesta qüestió. Cal fer-ne difusió per ado­nar-nos del moment històric i de la importància d'aques­tes elec­ci­ons. Aquesta vegada, tots els que volem con­ti­nuar la cons­trucció de Cata­lu­nya hem d'anar a votar en clau econòmica.

Perquè això sigui pos­si­ble, el Cer­cle Català de Nego­cis farà cam­pa­nya per tot el ter­ri­tori. Tre­ba­lla­rem de valent perquè els votants dis­po­sin d'una infor­mació econòmica clara i fia­ble per poder deci­dir amb coherència quina és l'opció que Cata­lu­nya neces­sita votar en aquests moments: inde­pendència o decadència econòmica.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Joan Oller Guino
Altres articles de l'autor

Publicat a

Més llegides