Joc net, diuen

Joc net. Pre­di­quen, però no el prac­ti­quen. En la llarguíssima cam­pa­nya que els par­tits tenen davant seu és gai­rebé d'inge­nus creure's les apel·laci­ons que vénen d'una i altra banda a no fer de la cursa cap al 28-N una com­pe­tició de veure qui la diu més grossa. Ja hem sen­tit els pri­mers esti­ra­bots, aler­tes con­tra opci­ons eri­gi­des en un perill per al país, entre­vis­tes més que qüesti­o­na­bles... I això quan encara fal­ten més de setanta dies per a la con­vo­catòria a les urnes... Només és el prin­cipi.

Teòrica­ment, la cam­pa­nya elec­to­ral hau­ria de ser un moment de balanç, d'expli­cació. Hau­ria de ser el temps de ven­dre i situar blanc sobre negre les pro­pos­tes que hau­rien de guiar el país en els pro­pers qua­tre anys. I, per ara, escas­se­gen. Deu ser perquè els par­tits encara no han pre­sen­tat els seus pro­gra­mes elec­to­rals... i perquè, ofi­ci­al­ment, les dues set­ma­nes estric­tes de cam­pa­nya no començaran fins al 12 de novem­bre. O deu ser perquè la política –i, lamen­ta­ble­ment, això és apli­ca­ble arreu–sem­bla haver-se con­ver­tit en un com­bat en què l'únic que compta és noque­jar l'adver­sari. Qual­se­vol sug­ge­ri­ment que surti de la boca del con­si­de­rat ene­mic és imme­di­a­ta­ment rebut­jat, només s'atén a l'ori­gen de la pro­posta, més enllà del con­tin­gut. No ho fa mai bé el govern? Mai sur­ten bones idees dels asse­guts al banc de l'opo­sició?

Mal­grat el to cons­truc­tiu que es pre­dica des de les for­ma­ci­ons, en gene­ral l'estratègia que se segueix con­sis­teix a fixar un ene­mic i llançar-li les naus. I això pro­voca més d'una con­tra­dicció. Com ara que el pre­si­dent i can­di­dat del PSC alerti del risc dels inde­pen­den­tis­tes, quan els soci­a­lis­tes han gover­nat amb ells a la Gene­ra­li­tat en els dar­rers set anys. I el mateix amb una Esquerra que renega de la col·labo­ració amb l'Estat i de l'Esta­tut –el dóna per “mort”– però es manté en un exe­cu­tiu que hi coo­pera i des­plega el text. Men­tres­tant, CiU s'eri­geix en pro­tec­tor de qui va inten­tar ero­si­o­nar en la pas­sada legis­la­tura...

“Estem en cam­pa­nya”, és la jus­ti­fi­cació. Però, o es refien que els ciu­ta­dans tin­guin poca memòria o és que pen­sen que, situ­ats en la recta final, tot s'hi val. Joc net, pre­di­quen.