Joc net, diuen

Joc net. Prediquen, però no el practiquen. En la llarguíssima campanya que els partits tenen davant seu és gairebé d'ingenus creure's les apel·lacions que vénen d'una i altra banda a no fer de la cursa cap al 28-N una competició de veure qui la diu més grossa. Ja hem sentit els primers estirabots, alertes contra opcions erigides en un perill per al país, entrevistes més que qüestionables... I això quan encara falten més de setanta dies per a la convocatòria a les urnes... Només és el principi.

Teòricament, la campanya electoral hauria de ser un moment de balanç, d'explicació. Hauria de ser el temps de vendre i situar blanc sobre negre les propostes que haurien de guiar el país en els propers quatre anys. I, per ara, escassegen. Deu ser perquè els partits encara no han presentat els seus programes electorals... i perquè, oficialment, les dues setmanes estrictes de campanya no començaran fins al 12 de novembre. O deu ser perquè la política –i, lamentablement, això és aplicable arreu–sembla haver-se convertit en un combat en què l'únic que compta és noquejar l'adversari. Qualsevol suggeriment que surti de la boca del considerat enemic és immediatament rebutjat, només s'atén a l'origen de la proposta, més enllà del contingut. No ho fa mai bé el govern? Mai surten bones idees dels asseguts al banc de l'oposició?

Malgrat el to constructiu que es predica des de les formacions, en general l'estratègia que se segueix consisteix a fixar un enemic i llançar-li les naus. I això provoca més d'una contradicció. Com ara que el president i candidat del PSC alerti del risc dels independentistes, quan els socialistes han governat amb ells a la Generalitat en els darrers set anys. I el mateix amb una Esquerra que renega de la col·laboració amb l'Estat i de l'Estatut –el dóna per “mort”– però es manté en un executiu que hi coopera i desplega el text. Mentrestant, CiU s'erigeix en protector de qui va intentar erosionar en la passada legislatura...

“Estem en campanya”, és la justificació. Però, o es refien que els ciutadans tinguin poca memòria o és que pensen que, situats en la recta final, tot s'hi val. Joc net, prediquen.