El sacrifici de General Motors

Si aquest cap de set­mana es va saber que la cana­denca Magna entra­ria com a prin­ci­pal soci d’Opel, ahir final­ment es va fer públic el movi­ment sen­cer de fit­xes en els gegants de l’auto­moció nord-ame­ri­cans: Gene­ral Motors ha fet sus­pensió de paga­ments. És l’anunci pac­tat amb l’admi­nis­tració nord-ame­ri­cana que pre­ce­deix una ajuda milionària de Was­hing­ton a la “nova Gene­ral Motors” i a Chrys­ler. Per sane­jar el segon pro­duc­tor mun­dial de cot­xes, el depar­ta­ment del Tre­sor sumarà 30.000 mili­ons de dòlars als 20.000 mili­ons que ja li ha ator­gat. A canvi, la nova empresa estarà par­ti­ci­pada en un 72% pels governs dels Estats Units, del Canadà i de l’Estat d’Onta­rio. Barack Obama insis­teix que el pla de rees­truc­tu­ració la farà via­ble. És a dir, es tan­ca­ran catorze plan­tes de pro­ducció, 21.000 per­so­nes per­dran el seu lloc de tre­ball i es des­fa­ran de les mar­ques Hum­mer, Saturn i Saab, així com ja ho han fet amb Opel. El temps ha demos­trat dues coses: a) que l’empresa de Detroit no va avançar-se a la pro­ducció de cot­xes més petits, barats i ecològics, i b) que els cos­tos labo­rals d’aquesta indústria als Estats Units són massa alts. Si el Japó, amb Toyota, ja té el lide­ratge en la fabri­cació de cot­xes, s’imposa el tras­llat de l’auto­moció a la llarga cap a la Xina i les eco­no­mies emer­gents del sud-est asiàtic. El pre­si­dent nord-ame­ricà anun­ci­ava ahir que “el sacri­fici” de Gene­ral Motors “bene­fi­ciarà futu­res gene­ra­ci­ons”.

És un eufe­misme per liqui­dar l’empresa insígnia d’un país que cada cop té menys indústria. “El que és bo per a Gene­ral Motors és bo per al país”. Doncs això: s’imposa un model de pro­ducció més lleu­ger, més fàcil de trans­for­mar i amb inno­vació tec­nològica pun­tera. El que van anun­ciar ahir els patrons de Detroit i el pre­si­dent Obama és el punt final per un dino­saure que ja tenia data de cadu­ci­tat abans de la crisi. I d’empre­ses en perill d’extinció encara n’hi ha més.