Editorial

EDITORIAL

Les irregularitats que cal aclarir a Caixa Girona

A poc més d'un mes de ser absor­bida per La Caixa, Caixa Girona viu uns dies de tras­bals a mesura que es van fent públi­ques diver­ses irre­gu­la­ri­tats detec­ta­des en l'enti­tat giro­nina i en la seva fun­dació durant una ins­pecció rea­lit­zada l'any 2009 pel Depar­ta­ment d'Eco­no­mia i Finan­ces. Es tracta d'afers que afec­ten bàsica­ment l'època de l'ante­rior pre­si­dent de l'enti­tat, Arcadi Cal­zada, i que l'actual direcció asse­gura que ja ha detec­tat, tallat i redreçat. Cal feli­ci­tar-se que això sigui així, però, tal com dema­nava fa uns dies una bona repre­sen­tació dels con­se­llers gene­rals de l'enti­tat, si aques­tes irre­gu­la­ri­tats s'aca­ben pro­vant, caldrà que algú se'n faci res­pon­sa­ble.

Cer­ta­ment, algu­nes de les qüesti­ons esmen­ta­des en l'informe resul­tant de la ins­pecció d'Eco­no­mia fan posar la pell de gallina i si, pel que sigui, no aca­ben tenint rellevància judi­cial, no dei­xen de ser, com a mínim, una clara demos­tració que, durant l'antiga pre­sidència, l'ami­guisme i el nepo­tisme esta­ven a l'ordre del dia. Com s'explica, si no, que un sol gale­rista proveís el fons d'art de Caixa Girona de més de la mei­tat de les obres que conté, d'un valor total d'1,8 mili­ons d'euros? O que aquest gale­rista fos un reco­ne­gut amic per­so­nal del pre­si­dent? O que els fills d'ells dos fos­sin els titu­lars d'una soci­e­tat que tre­ba­llava bàsica­ment en l'orga­nit­zació i en el mun­tatge d'expo­si­ci­ons per a la Fun­dació de Caixa Girona? O que fos la mateixa gale­ria de Cal­zada, com ell mateix ha reco­ne­gut, la que vengués a l'enti­tat que pre­si­dia obres d'art de manera periòdica quan no podia fer-ho? I el “des­con­trol” que Eco­no­mia i Finan­ces diu que ha detec­tat en el fun­ci­o­na­ment de la fun­dació amb mètodes comp­ta­bles si més no dis­cu­ti­bles pel que fa a les devo­lu­ci­ons de l'IVA o la mateixa com­po­sició del patro­nat de l'enti­tat? Són qüesti­ons que està inves­ti­gant ara el Depar­ta­ment de Justícia i que neces­si­ta­ran una res­posta clara i con­tun­dent. Tot i ser, a dreta llei, una enti­tat pri­vada, no es pot obli­dar de cap manera l'ori­gen públic de la caixa giro­nina i la seva funció social. Com també neces­si­ta­ria, si més no una expli­cació pública, el paper, encara que sigui per omissió, que en tot ple­gat hi van jugar la direcció gene­ral i els con­sells d'admi­nis­tració de l'època. Bàsica­ment perquè el silenci es pot inter­pre­tar sovint com a com­pli­ci­tat.

Caixa Girona és a prop del seu punt i final i no mereix que es tan­quin els seus setanta anys d'història amb la sos­pita que durant una època l'enti­tat va ser gover­nada amb l'espe­rit del tot s'hi val que, malau­ra­da­ment, molts van com­par­tir en els anys de dis­bauxa econòmica pre­vis a la crisi actual.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.