Qui està de pega...

Les desgràcies mai no vénen soles i sem­bla que al papa Benet XVI també se li acu­mu­len els pro­ble­mes. El seu viatge al Regne Unit ha pro­vo­cat tota mena de reac­ci­ons hos­tils dels biòlegs evo­lu­ci­o­nis­tes i darwi­ni­ans, dels par­ti­da­ris del con­trol de la nata­li­tat, dels adver­sa­ris de la segre­gació doc­tri­nal edu­ca­tiva, dels pro avor­ta­ment i dels acti­vis­tes a favor dels drets dels homo­se­xu­als. Són uns argu­ments que entren a l'esfera del rela­ti­visme i que poden ser dis­cre­ci­o­nals com a màxim. Però la visita, que ha estat la pri­mera a títol de cap d'estat, a diferència de la del papa Woy­tila, que va pas­sar sense crítiques, ha topat amb una altra qüestió que és molt més com­pli­cada. Es tracta dels abu­sos sexu­als dels cler­gues que l'Església va deci­dir inves­ti­gar només inter­na­ment. La polèmica ve del celi­bat sacer­do­tal i d'opi­ni­ons com la del car­de­nal Tar­ci­sio Ber­tone, que atri­bu­eix tot el pro­blema a l'homo­se­xu­a­li­tat.

Tot ple­gat, ha fet reviure l'anti­ca­to­li­cisme dels britànics que encara pre­di­quen allò d'“una fe, una corona i cap papa aquí”. Hi ha, però, un cert punt d'injustícia en l'anti­ca­to­li­cisme total, perquè l'Església és només una força moral, una asso­ci­ació voluntària que per­met l'apos­ta­sia sense con­dem­nar a mort (com fa l'islam) i que no es col·loca per damunt de les lleis del país on viu i con­viu.

Però resulta que, al Vaticà, ara tenen un altre motiu de pre­o­cu­pació. Es tracta de la inves­ti­gació que ha obert la fis­ca­lia ita­li­ana con­tra la banca vati­cana, l'IOR (Ins­ti­tut de les Obres de la Religió), que està acu­sada de trans­fe­rir 23 mili­ons d'euros del fons d'un compte del Cre­dito Anti­grano a uns bene­fi­ci­a­ris anònims del JP Mor­gan Chase de Frank­furt. L'IOR va ser fun­dat el 1887 i ja va tenir gravíssi­mes peripècies ara fa 23 anys quan el direc­tor del Banco Ambro­si­ano, Roberto Calvi, va aparèixer pen­jat al port dels Black Fri­ars de Lon­dres. Recor­dem que el Vaticà era el prin­ci­pal acci­o­nista de l'Ambro­si­ano que va fer fallida frau­du­lenta, o també el paper del car­de­nal Mar­cinkus en totes aque­lles històries. Sem­blava que l'actual pontífex inten­tava era­di­car la cul­tura de l'opa­ci­tat i les sos­pi­tes de blan­que­ja­ment de diners. De fet, volia esbor­rar la imatge que Gian­luca Nuzzi va pre­sen­tar en el seu lli­bre Vaticà, SA quan denun­ci­ava les con­ne­xi­ons amb Vito Cian­ci­mino, un alcalde sicilià con­dem­nat per asso­ci­ació amb la màfia. També volia, segu­ra­ment, fer obli­dar l'escàndol de la banca de la Santa Seu en el cas de l'empresa Eni­mont a causa dels sub­orns a alts càrrecs del govern.

La volun­tat del papa de des­mar­car l'IOR d'una herència més aviat tèrbola va coin­ci­dir amb la decisió del Vaticà d'adhe­rir-se al con­veni de l'OCDE con­tra la buga­de­ria de diners i el finançament del ter­ro­risme i, per tant, d'entrar a la llista blanca dels països col·labo­ra­dors. Per això va desig­nar, com a nou res­pon­sa­ble del banc de fina­li­tat cari­ta­tiva, i amb uns recur­sos pro­pis esti­mats de 5.000 mili­ons d'euros, Ettore Gotti Tedeschi. El per­fil del nome­nat era d'un pro­fes­sor d'ètica en els nego­cis de l'òrbita de l'Opus Dei, exdi­rec­tor d'ope­ra­ci­ons del Banco San­tan­der a Itàlia i redac­tor de l'encíclica Veri­tas in Cari­tate, que con­dem­nava els abu­sos del capi­ta­lisme finan­cer i que, al seu moment, va ser elo­gi­ada en aques­tes pàgines. Ara, però, està sotmès a una inves­ti­gació per part de la fis­ca­lia ita­li­ana, tot i que els cinc car­de­nals que són al con­sell d'admi­nis­tració de l'IOR i el seu patro­ci­na­dor, Tar­ci­sio Ber­tone, el defen­sen a peu i a cavall.

Fonts gene­ral­ment ben infor­ma­des indi­quen que l'IOR va cana­lit­zar pro­ba­ble­ment recur­sos al movi­ment Soli­dar­nosc de Polònia durant els anys vui­tanta i, després, a Cuba. També va ser inves­ti­gat per irre­gu­la­ri­tats en sub­orns de jut­ges o de con­cur­sos d'adju­di­cació d'obres públi­ques, a part de les acti­vi­tats de la Con­gre­gació per a l'Evan­ge­lit­zació que encapçala el car­de­nal de Nàpols, Cres­cenzió Sepe, i que admi­nis­tra la major part de l'enorme patri­moni d'immo­bles que l'Església té prin­ci­pal­ment a Roma i que lloga o ven, sovint diuen, en con­di­ci­ons de ganga per a per­so­na­li­tats afec­tes.

El Sant Pare està pre­pa­rant, a l'hora d'escriure aques­tes rat­lles, la seva pri­mera visita a Sicília. Farà san­ta­ment, i mai millor dit, de com­me­mo­rar la mort del sacer­dot Pino Puglisi, assas­si­nat per la màfia aquest setem­bre fa 17 anys. Per­so­nal­ment, en vigílies de la seva visita a Bar­ce­lona li desitjo sort, perquè crec sin­ce­ra­ment que, per obli­gada obediència, es va limi­tar a exe­cu­tar les atri­bu­ci­ons que tenia con­fe­ri­des. Seria, doncs, una llàstima que no pogués fer neteja de tants pro­ble­mes here­tats dels seus pre­de­ces­sors. Cal­dria, però, ara que ja mana, que assumís les seves res­pon­sa­bi­li­tats i fes ús de la seva potes­tat.