La vaga ZP

Com gai­rebé tot el que té a veure amb Zapa­tero, aquesta vaga d'avui és més falsa que el ser­rell d'Ana­sa­gasti. Es veu que als dos sin­di­cats espa­nyols majo­ri­ta­ris se'ls ha enco­ma­nat el gust del pre­si­dent espa­nyol per fer sor­tir conills de dins el bar­ret i han deci­dit mun­tar la vaga de la senyo­reta Pepis, una vaga postissa en què no hi falti res però res no sigui el que sem­bla. Sobre­tot, una vaga jus­ti­fi­ca­tiva del paper del govern espa­nyol i dels sin­di­cats, a expen­ses de la bona fe o la rec­ti­tud dels ciu­ta­dans. Hi ha qui parla de vaga tova, però en rea­li­tat la paraula més exacta no és altra que frau.

Pres­si­o­nat per la Unió Euro­pea, els EUA, la Xina i tots els sants del cel, l'exe­cu­tiu de Zapa­tero aprova una reforma labo­ral que els sin­di­cats no van ser capaços de coli­de­rar ni tan sols amb un govern del PSOE (recor­dem la penosa imatge, el 10 de juny pas­sat, de Cándido Méndez sor­tint del Minis­te­rio de Tra­bajo a les tan­tes de la mati­nada anun­ci­ant el fracàs de les nego­ci­a­ci­ons). És obvi que els sin­di­cats no podien que­dar mans ple­ga­des davant de tal cir­cumstància, perquè d'aquesta manera hau­ria que­dat en evidència la seva total irre­llevància. De manera que opten per treure el sant­cristo gros i con­vo­car la vaga gene­ral. Amb alguns mati­sos.

En pri­mer lloc, pos­po­sen la data de la vaga fins mol­tes set­ma­nes més tard d'haver-la acor­dat, a fi de tenir temps d'orga­nit­zar una mobi­lit­zació pre­sen­ta­ble: són cons­ci­ents que el suport social que en prin­cipi rep la con­vo­catòria és molt minso. I no perquè no hi hagi motius de sobres per a una vaga gene­ral, sinó perquè qui més qui menys ja els hem pres la mida, als sin­di­cats, i sabem que coi­xe­gen del peu dels gene­ro­sos ajuts que reben pre­ci­sa­ment del govern espa­nyol, atesa la baixíssima quota d'afi­li­ació que regis­tren. I en segon lloc, es pro­ce­deix a pac­tar-ho tot amb el govern: cal que la vaga obtin­gui una res­posta prou visi­ble per no fer el ridícul, però al mateix temps prou lleu­gera per no des­gas­tar l'exe­cu­tiu en excés ni bara­llar-se amb el PSOE, no sigui cosa que el mannà públic s'esgoti.

Pac­tar-ho tot vol dir tot, començant pel ser­veis mínims. Tal com ho han expli­cat govern i sin­di­cats, un acord previ sobre els ser­veis mínims és històric, perquè mai no s'havia produït. Seria més exacte dir que fins ara no havíem vist una vaga gene­ral fan­tasma, una vaga trampa. Demà, si tot ha anat bé (i hi haurà anat, perquè ja s'encar­re­garà una part i l'altra de fer qua­drar els números), els sin­di­cats pre­su­mi­ran d'haver admi­nis­trat a Zapa­tero el cor­rec­tiu que ha de rebre tot pre­si­dent espa­nyol, i Zapa­tero pre­su­mirà davant de la comu­ni­tat inter­na­ci­o­nal d'haver aguan­tat l'envit i haver sabut man­te­nir, en deli­cat equi­li­bri, la reforma labo­ral i el diàleg social. I la ciu­ta­da­nia, un cop més, amb ore­lles de burro. Ben­vin­guts a la vaga ZP.