Els sindicats i la patronal, després de la vaga

Una vegada feta la vaga general és el moment de recordar, en contra del que volen fer veure alguns sectors de la patronal, que ni els nostres sindicats són tronats en comparació amb els de la resta d'Europa, ni la vaga general, una eina caducada més pròpia del segle XIX. El seguiment de la convocatòria, molt per sota de les triomfalistes valoracions de CCOO i de la UGT, potser els resta força però no pas legitimitat, perquè els sindicats continuen sent un instrument bàsic en les relacions laborals i perquè es converteixen en l'única veu que defensa els treballadors quan la política esdevé afònica. La vaga d'ahir va ser producte d'una estratègia fallida, plantejada a remolc de les reformes que Europa ha imposat al govern espanyol, i al final la falta de convicció dels qui la convocaven es va acabar contagiant a la gent que pretenien mobilitzar. Molts treballadors van fer vaga, és cert, però també ho és que la paralització laboral no va ser visible al conjunt del país i que, sense la coacció dels mal anomenats piquets informatius, a vegades vorejant comportaments delictius, encara més persones haurien acudit a la feina.

L'endemà de l'aturada, els sindicats poden celebrar que, al marge de lamentables incidents puntuals, la jornada va transcórrer amb relativa normalitat, però també estan obligats a sospesar si, vistos els resultats, la seva representativitat n'ha resultat debilitada. En un context de crisi greu que tindrà continuïtat els propers anys, convé buscar la complicitat dels assalariats per altres vies que no passin per la protesta com a única via de resposta a les retallades socials. Saber negociar bé és a vegades un camí més profitós que intentar aturar les empreses. De totes maners, cal desvincular clarament de la vaga els enfrontaments viscuts ahir a Barcelona entre la policia i els antisistema que havien ocupat l'antiga seu del Banesto. Gent amatent a qualsevol excusa –aquesta vegada ho era la vaga– per muntar aldarulls.

Els sindicats, però, no són els únics que haurien d'adonar-se que l'economia i els motors que la mouen estan canviant a un ritme que ells no segueixen. La patronal s'ha de posar igualment al dia perquè el teixit empresarial no es pot sentir representat de cap de les maneres per un president que si és model d'alguna cosa ho és de mala gestió i falta d'escrúpols a l'hora d'afrontar la crisi a les seves pròpies empreses. Ara cal recuperar el diàleg, però la credibilitat del president José Luis Rodríguez Zapatero està tan tocada que és normal que els sindicats reclamin algun gest abans de seure a parlar de la reforma de les pensions.