Opinió

Tapar-se les vergonyes

Quan fa una set­mana es va saber que un per­so­natge amb una àmplia tra­jectòria pública havia renun­ciat –o millor dit, havia estat con­vi­dat a renun­ciar– a la direcció d'una supo­sada impor­tant fun­dació amb nom de príncep, vaig recu­pe­rar una mica l'espe­rança i vaig pen­sar que encara no està tot per­dut. Més d'un pen­sarà que no n'hi ha per tant. I ho pen­sarà perquè estem massa acos­tu­mats a veure com es defu­gen res­pon­sa­bi­li­tats per pre­sump­tes irre­gu­la­ri­tats i a veure com els que manen es tapen les ver­go­nyes els uns als altres per si de cas. Mai no se sap a qui li pot tocar! Però aquesta vegada no sem­bla que hagi estat així. La rapi­desa amb què s'ha actuat segu­ra­ment té a veure amb el fet que el per­so­natge en qüestió fos el direc­tor d'una fun­dació reial que el que pretén, per sobre de tot, és “sal­va­guar­dar curo­sa­ment” els seus interes­sos. A mi, la veri­tat, el que passi amb els interes­sos reials no sola­ment no m'interessa en abso­lut sinó que, triar per triar, pre­fe­ri­ria que ni exis­tis­sin. Això no obs­tant, no esta­ria mala­ment que el que ha pas­sat en aquesta fun­dació servís de model i animés d'altres a actuar amb la mateixa cele­ri­tat quan comen­cen a aparèixer les ver­go­nyes. No pot ser que ens hàgim acos­tu­mat a veure com deter­mi­nats per­so­nat­ges públics fan i des­fan on sigui com si es tractés de monar­ques abso­luts i com si esti­gues­sin per sobre del bé i del mal.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.