Sí que l'esperen

“Jo no t'espero”, pre­gona la cam­pa­nya dels qui no vol­drien que els peus del sant pare tre­pit­ges­sin la capi­tal cata­lana. Men­tei­xen. L'espe­ren amb la mateixa ànsia que els bar­ce­lo­nis­tes espe­rem el Reial Madrid. Res més exci­tant per a qui es veu a si mateix com un guer­ri­ller que tenir l'ene­mic ben a la vora.

Per als fanàtics de la religió laïcista el dimoni viu a la romana plaça Sant Pere i el moment oportú per orga­nit­zar aque­lar­res i exor­cis­mes arriba tot just quan fa les male­tes i viatja. Vade retro Satana, i que els infants siguin pro­te­gits de la supers­tició i la irra­ci­o­na­li­tat; Vade retro Satana, i que l'estat deixi de pro­moure la cari­tat a costa de la justícia social; Vade retro Satana, i que les esco­les dei­xin de ser uti­lit­za­des com a pla­ta­for­mes d'apos­to­lat, reci­ten ani­mo­sos con­vençuts de sal­var el món amb el seu rés agnòstic.

El pen­sa­ment màgic no és un mono­poli de les reli­gi­ons. L'aposta per la infal·libi­li­tat tam­poc. La laïcitat vis­cuda com a dogma és el record més pre­sent de Nico­lau Eime­ric, inqui­si­dor català que fora­dava les llengües amb claus.

Aixo­plu­guem-nos dels qui volen des­ter­rar la cari­tat en nom de la justícia social. La per­sona cari­ta­tiva és sem­pre una bona per­sona. En canvi, la justícia social, què voleu que us digui, era la coar­tada de Sta­lin i també de Robes­pi­erre.

L'espe­ren. I men­tre ho fan esmo­len argu­ments rove­llats for­jats en una altra època sense enten­dre que el món gira, cada dia una vegada, i que la into­lerància d'avui és més fàcil de tro­bar en una altra vorera.