Celestial Corbacho

La inde­pendència de Cata­lu­nya serà vio­lenta? El minis­tre Cor­bacho ha adver­tit que sí, que la inde­pendència serà traumàtica i que en cap cas serà pacífica, i jo em pre­gunto si és que s'ha begut l'ente­ni­ment o de debò pensa exac­ta­ment el que diu.

Afir­mar que la plena sobi­ra­nia d'un país el faria viure en gar­ro­tada per­ma­nent és ben bé mos­tra de sobi­rana xim­ple­ria. Que pot­ser la inde­pendència de França, Espa­nya, Irlanda o Burkina Faso s'han ins­tal·lat en la batussa cons­tant? Ni la de Bòsnia, cama­rada minis­tre. La violència, per sort, sem­pre passa avall.

Podem ima­gi­nar que el bon Celestí ha confós un estat per­ma­nent amb una con­dició tran­sitòria, i el que volia dir en rea­li­tat era que el procés de sepa­ració res­pecte a Espa­nya seria molt bote­rut. Asse­ve­ració que després ha reblat, amb més finor lingüística, l'altre cama­rada, l'impa­ga­ble Joan Fer­ran, dient que segur que hi hau­ria con­fron­tació pel camí. Aquí ja no hi veiem tanta xim­ple­ria com dia­ble­ria, asso­ci­ant un procés de lli­ber­tat i eman­ci­pació al pit­jor dels inferns.

Però cele­bro que tan insig­nes visi­o­na­ris hi vegin més i millor que jo, un pobre miop, incapaç d'anti­ci­par les bara­lles dels meus fills. Els agra­eixo de tot cor l'avís als nave­gants, la seva cla­ri­vidència i dot d'ende­vi­nació. No fa mai nosa que t'alar­min una mica. Ara bé, els dema­na­ria que anes­sin un pas més enllà i m'acla­ris­sin els motius de la seva cer­tesa. Per què dic­ta­mi­nen que es pro­dui­ria aquesta col·lisió?

Qui ata­ca­ria qui, amics vidents? D'on vin­drien les represàlies? I aquest pre­vi­si­ble ensor­ra­ment econòmic, qui el pro­vo­ca­ria? Qui pega­ria i qui rebria, i per quin motiu? El tema m'interessa molt, doc­tors de la catàstrofe, atès que fins ara els detrac­tors de la inde­pendència han esgri­mit molt pocs motius o argu­ments. Només dema­na­ria que les raons es guar­nis­sin una miqueta. Com ara enqua­der­nar-ho amb una rosa estam­pada a la coberta i ava­lat per la Fun­dación Pablo Igle­sias –pro­meto que m'ho lle­giré igual.

Tot i així, m'han fet feliç, ja que final­ment, en una cam­pa­nya elec­to­ral, es parla ober­ta­ment de la lli­ber­tat del meu país. Aquest sim­ple fet ja m'omple de satis­facció. I els que més en par­len són aquells que fins fa molt poc ho havien cen­su­rat, menys­tin­gut o ridi­cu­lit­zat. Mol­tes gràcies, com­panys de l'apa­rell del Baix, no sabeu fins a quin punt la poste­ri­tat i jo us ho agrai­rem. Com consta als lec­tors, sóc afi­ci­o­nat a la futu­ro­lo­gia política, i mai no m'havia sen­tit tan cor­res­post. Quina gent més celes­tial.