La legalitat vigent

El mes de setembre, la llista de desocupats apuntats a l'atur a Catalunya era de 557.268 persones. Un de cada cinc catalans està al llindar de la pobresa, i és previsible que d'aquí a poc temps sigui un de cada quatre. Milers de persones estan amenaçades de desnonament en els pròxims mesos i moltes més ja han perdut la casa. No vull continuar, però és evident que els problemes del país són greus, i que un dels principals instruments per combatre la situació –no dic que sigui cap vareta màgica– seria disposar de totes les eines de sobirania nacional que un país pot tenir. En canvi, Espanya ens retalla l'autogovern amb la sentència del Constitucional i el govern espanyol es nega a rebaixar l'asfíxia a què sotmet Catalunya amb el dèficit fiscal i el crònic dèficit d'infraestructures. Qüestions totes que, al marge d'una millor o pitjor gestió de qualsevol govern català, condemnen el nostre país a un preocupant deteriorament crònic de les condicions de vida, mitjançant evidents injustícies i nombroses insubmissions de la legalitat vigent, que no cal dir que també obliga el govern espanyol. Tot això pot ser qualificat de victimisme catalanista –m'importa poc–, però ja és una realitat constatable. I no ho repeteixo per neguitejar-lo a vostè, pobre lector, sinó per contraposar-ho al gran interès que el president Montilla ha manifestat respecte a un simple acord del Departament de Governació amb una entitat del país com és Barcelona Decideix. I només vull fer dues reflexions: primer, entenc el context preelectoral, però després de tot el que he relatat i molt més, el president de Catalunya no té cap més preocupació que estar pendent de si es faciliten unes desenes d'urnes a una entitat per fer un sa exercici de democràcia com és una consulta, i a més no vinculant? Ja entenc que el problema és que es pregunta per la independència, i que fins i tot és possible que la iniciativa del conseller Ausàs pugui estar embolicada d'aquest context preelectoral que he citat. Però no hi ha temes més importants que mereixin l'atenció presidencial? I segon, quan exigeixes als teus d'una forma tan solemne com ho fa el president el compliment més estricte de la legalitat, t'has de ben assegurar que has fet el mateix amb els estranys. I Montilla està molt lluny de fer respectar el compliment de l'ordenament jurídic vigent als seus companys del PSOE que governen a Madrid. I si no, comencem a avaluar el compliment de l'Estatut per Zapatero –fins i tot el retallat– en temes com la inversió en infraestructures. I aquests incompliments sí que afecten negativament la ciutadania, i no la cessió d'un inofensiu instrument democràtic com són unes urnes.