On hi ha pau

“On hi ha pau hi ha cultura, on hi ha cultura hi ha pau”. L'autor d'aquesta màxima és Nicholas Roerich (Sant Petersburg 1874 – Kullu, India 1947), pintor prolífic, gran viatger i pensador avançat al seu temps, nomenat diverses vegades pel premi Nobel. Li devem, entre altres coses, el concepte de patrimoni cultural de la humanitat que les institucions internacionals van acabar adoptant, amb mesures per a preservar-lo i protegir-lo. Existeix una fotografia, del 15 d'abril de 1935, on se'l veu assegut al costat de Franklin D. Roosevelt, a la Casa Blanca, signant un pacte entre tots els estats del continent americà, antecedent directe de la Convenció Internacional de l'Haia sobre protecció dels valors culturals de 1954, impulsada per la Unesco.

Roerich també va dissenyar una bandera de la pau. És una bandera blanca amb, al mig, un cercle de color magenta que circumscriu tres discs del mateix color. El cercle representa la cultura, que és el resultat de la interacció de tres elements: l'art, la ciència i l'espiritualitat. Art entès com l'energia creativa que es manifesta en totes les expressions de l'ésser humà. Ciència entesa com la capacitat de reflexió i anàlisi aplicada a tots els àmbits de la vida. Espiritualitat entesa com el sentiment de formar part d'un tot i compartir la responsabilitat de tenir cura d'aquest petit planeta.

Doncs bé: aquesta és la bandera que porta l'Oscar.

La notícia ens arriba de Xile: ha aparegut a Valparaíso un ciutadà mexicà, de nom Oscar Tinajeros, rodamón de professió, que des del mes de gener viatja per diversos països d'Amèrica del Sud, en direcció a Xile, enarborant la bandera de la pau. La seva missió, explica, és difondre la pau a cada edició del Fòrum Universal de les Cultures: “Arribo a Valparaíso amb molta alegria i expectatives de poder participar de la millor manera en aquest tercer Fòrum i per desitjar-vos èxit a tots”, ha manifestat davant les oficines del Fòrum, on anava per saludar el secretari executiu de l'esdeveniment.

Ens vam conèixer a Barcelona la primavera del 2004, a l'esplanada del Fòrum, prop d'on fèiem les 141 preguntes per a 141 nits. L'Oscar va ser-hi cada dia dels 141 dies, al Fòrum de Barcelona. Sempre amb la bandera. Tres anys més tard, poc abans de la clausura del Fòrum de Monterrey, per damunt dels centenars de caps que esperaven per entrar al concert de Los Jaguares, tot d'una, allà al fons, ens va semblar veure-la. “No pot ser!”, vam pensar, obrint-nos pas entre la gent. Però sí, és clar: era ell –ell i bandera–. Havia vingut, ens va dir, a peu des del Brasil.

Ara la premsa xilena l'anomena “el Guardià del Fòrum”. I no s'equivoca. L'Oscar té una responsabilitat important: vetllar pel to de convivència que caracteritza els Fòrums i simbolitzar la convicció que, malgrat tot, ens en sortirem. L'Oscar encarna aquell famós precepte de Gandhi que diu: sigues el canvi que vols per al món.

Vam quedar que ens retrobaríem a Valparaíso, en aquest Fòrum 2010 que comença demà i que acabarà, el 5 de desembre, amb un castell de focs (la pirotècnia és catalana) tan o més espectacular que el de Monterrey el 2007 (també ho era), que ja volia emular el que va cloure, amb un recinte desbordat de gent, el de Barcelona 2004. I quan s'acabin els focs, tornarem a quedar: d'entrada, a Nàpols el 2013 i, posats a fer, també el 2016.

L'Oscar encara no ho sap, la notícia és de fa pocs dies: el patronat de la Fundació Fòrum Universal de les Cultures, integrat per representants de la Unesco, el govern d'Espanya, la Generalitat de Catalunya, l'Ajuntament de Barcelona i les ciutats que han estat seu de l'esdeveniment, reunit per designar la seu de la seva cinquena edició, l'any 2016, va decidir, amb caràcter extraordinari, aprovar les dues candidatures finalistes: Amman, a Jordània, i el Quebec. El cinquè Fòrum tindrà dues seus! El cinquè Fòrum. I pensar que tot va començar a Barcelona.

De moment, li toca a Valparaíso –una ciutat que pateix les conseqüències del terratrèmol del mes de febrer d'aquest any, que per això ha hagut de renunciar a moltes coses que tenia previst fer, però que no ha volgut de cap manera perdre's l'oportunitat de ser la seu d'un esdeveniment com aquest, de format nou, plantejament innovador, oportú, popular i participatiu, que vertebra una idea força de llarg abast: compartir. El Fòrum, ja ho sabíem, no és per als escèptics ni per als cínics, sinó per als que gosen imaginar. Que l'Oscar ja hi sigui és un bon auguri.