Trossos

Bons

La Generalitat ens demana als ciutadans que li deixem diners. I ens promet que en els tornarà amb un molt bon interès. La Generalitat demana diners òbviament perquè els necessita. I ofereix un molt bon interès perquè ha de competir amb altra gent que ens en demana i cal que la seva demanda sigui més atractiva. El resultats són un bons interessants per a l'inversor. El problema és si són també interessants per a la Generalitat.

Préstec

El mal de demanar diners és que s'han de tornar. Quan els particulars en demanem és perquè els necessitem i perquè pensem que els podrem tornar: que hi ha en el futur una expectativa o una previsió raonable que ens fa pensar que el dia que els haguem de tornar els tindrem. Que a base d'ingressar més o de gastar menys podrem estalviar prou per tornar-los. Per a la Generalitat és el mateix: per tornar els diners caldrà haver gastat menys o haver ingressat més.

Canvis

Més impostos i menys serveis, per tornar el que es deu? En economia domèstica, no hi hauria altra manera, excepte la d'anar fent la pilota més grossa. En el cas de la Generalitat hi ha més variables. Una, que la reactivació de l'economia permeti recaptar més sense apujar impostos. L'altra, reformar la relació amb Espanya –via concert, independència o finançament– perquè se'n vagin menys diners dels que no tornen i les institucions catalanes puguin disposar d'una part més gran del que paguen els catalans.