Setmana Tràgica a Montjuïc

La recu­pe­ració del cas­tell de Montjuïc per part de Bar­ce­lona és una evidència, com ho demos­tra la mul­ti­pli­cació d'acti­vi­tats ciu­ta­da­nes. La dar­rera pre­vista és una expo­sició en què es recor­darà el cen­te­nari de la Set­mana Tràgica. I és bo que la ciu­tat acon­se­gueixi el cas­tell que tants cops ha estat ins­tru­ment repres­sor. Però per això costa d'enten­dre l'ana­cro­nisme que suposa que no s'acabi de des­fer de la pàtina mili­tar. I en cada acti­vi­tat pro­gra­mada suren les con­tra­dic­ci­ons. Com­me­mo­rar la Set­mana Tràgica, una revolta popu­lar històrica dels bar­ce­lo­nins el 1909 con­tra les lle­ves obli­gatòries de l'exèrcit espa­nyol per anar a fer guer­res absur­des i impe­ri­a­lis­tes, xoca fron­tal­ment amb un cas­tell que encara con­serva un caspós museu d'armes i la presència en els òrgans de govern del minis­teri que diri­geix el mateix exèrcit espa­nyol con­tra el qual es va aixe­car el poble de Bar­ce­lona fa cent anys. Òbvi­a­ment el con­text històric és dife­rent i ara no hi ha ni lle­ves obli­gatòries ni tan sols ser­vei mili­tar. Però la incon­gruència sub­sis­teix. I la prova és que per man­te­nir lli­gada la figura de l'exèrcit al cas­tell ha cal­gut un pacte anti­na­tura a l'Ajun­ta­ment entre el PSC i el PP.