Setmana Tràgica a Montjuïc
La recuperació del castell de Montjuïc per part de Barcelona és una evidència, com ho demostra la multiplicació d'activitats ciutadanes. La darrera prevista és una exposició en què es recordarà el centenari de la Setmana Tràgica. I és bo que la ciutat aconsegueixi el castell que tants cops ha estat instrument repressor. Però per això costa d'entendre l'anacronisme que suposa que no s'acabi de desfer de la pàtina militar. I en cada activitat programada suren les contradiccions. Commemorar la Setmana Tràgica, una revolta popular històrica dels barcelonins el 1909 contra les lleves obligatòries de l'exèrcit espanyol per anar a fer guerres absurdes i imperialistes, xoca frontalment amb un castell que encara conserva un caspós museu d'armes i la presència en els òrgans de govern del ministeri que dirigeix el mateix exèrcit espanyol contra el qual es va aixecar el poble de Barcelona fa cent anys. Òbviament el context històric és diferent i ara no hi ha ni lleves obligatòries ni tan sols servei militar. Però la incongruència subsisteix. I la prova és que per mantenir lligada la figura de l'exèrcit al castell ha calgut un pacte antinatura a l'Ajuntament entre el PSC i el PP.
