Les tres P de l'economia catalana

Aquest mes d'octubre ha estat pròdig en esdeveniments que potser mereixen comentari. En primer lloc, va sortir el president de l'INE tot dient que, a fi d'ajustar-se a les exigències del pacte d'estabilitat i creixement de la UE (que obliga a no ultrapassar un dèficit màxim, del 3% del PIB), a partir d'ara es comptabilitzaran com a renda nacional la prostitució i el contraban. Aquest invent ja el van fer abans els grecs i, naturalment, no m'estic referint a Arquímedes, sinó als hel·lènics contemporanis. Ara que el mateix primer ministre Papandreu ja ha dit que, al seu país, el frau i la falsificació estadística s'apliquen a tos els àmbits des de la A fins a la Z, podem tots plegats entendre la primera mesura correctiva que va adoptar el govern d'Atenes. Va consistir a fer comptabilitat creativa basada a incorporar la prostitució com a magnitud econòmica (em temo que en l'aspecte fiscal l'aflorament fos molt menor) i, vés per on, d'un dia a l'altre l'economia de Grècia havia crescut un 23%. Evidentment, si es fixa un sostre en percentatge, la manera més fàcil de fingir que s'ha rectificat és incrementar artificialment la base.

D'aquests mètodes, molt abans que els grecs tramposos del present, ja en tinguérem experiències quan la sanguinària dictadura franquista, conscient que, com Déu, el poder escanya, però no ofega, va establir mesures pal·liatives de l'explotació de les classes populars i treballadores en forma de comissaria d'abastiments, fiscalia de taxes, llibretes de racionament, importacions de xoc i congelació de lloguers o del preu del pa. De manera que, en lloc d'autoritzar un preu més alt, el que feien les autoritats era acceptar que, al mateix preu, els quilos fossin de només 900 grams. Tanmateix, allò que resulta sorprenent és que a l'hora de triar un sector d'activitat de volum suficient per reflotar-lo des de l'economia submergida i falsejar les dades estadístiques, s'hagi hagut de recórrer a l'ofici més antic del món. Val a dir que les coses no han canviat gens d'ençà que, ja fa molts anys, se'm va acudir referir-me a Catalunya com el país amb l'economia de les tres P: els purins (dels porcs que contaminen els aqüífers), els peatges (que ens graven de forma discriminatòria i abusiva) i la prostitució (de la qual sembla que som capdavanters a Europa). Evidentment, tothom té dret a guanyar-se la vida com pugui, però és una llàstima que els sectors més dinàmics d'un país sencer tinguin conseqüències negatives contra la salut i l'economia, contra la competitivitat de les empreses i el poder adquisitiu dels qui han de circular forçosament per les autopistes, o contra una regulació més raonable de la prostitució. Francament, no sembla lògic que a molts municipis de Girona hi hagi com a mínim un puticlub o que, a partir d'ara, només a la Jonquera hi hagi més oferta que al barri dels aparadors d'Amsterdam i a la Ripperban d'Hamburg, juntes.

Per cert, en relació als peatges, sembla cada vegada més clar que penalitzen l'economia catalana i que parasiten sobre la circulació de mercaderies, obrers que van a la feina o el turisme interior de les comarques. Les concessions no són empreses de l'economia de mercat real i productiva, sinó adjudicacions governamentals per cobrar un dret de pas amb tarifes augmentades sense cap justificació ètica o numèrica i durant uns períodes de temps que, contra llei, es perpetuen indefinidament. Amb la circumstància agreujant que, a més a més, ara s'han inventat, amb el consentiment censurable de l'autoritat competent, els peatges a l'ombra, que, com el seu nom indica, s'acorden en absoluta opacitat, en secret i sense explicar el Parlament per què els avis, els invàlids, els qui no tenen cotxe ni carnet, els pensionistes o els qui mai no han passat pel pont de Puig-reig han de pagar un subsidi improcedent, injust i negociat a les fosques entre els públics i els privats que ni tan sols dissimulen les seves liaisons dangereuses. És per això que voldria fer una pregunta to who it may concern, és a dir, a qui pugui interessar o afectar: ¿és veritat que hi ha un partit polític que promet un govern dels “millors” i que té previst de nomenar quatre consellers independents i, entre ells, el gestor de l'empresa monopolista de peatges que, pel que sembla, ara té friccions amb el seu superior de La Caixa? Perquè, en cas de confirmar-se, s'aplicaria la llei de Mahoma (seria el mateix el que dóna i el que entona) i jo, personalment i modesta, em replantejaria el sentit de vot que tenia decidit.