Legisladors i jutges

En un estat de dret hi ha dos aspec­tes fona­men­tals: saber qui fa les lleis i saber qui les aplica. Saber qui fa les lleis, és a dir, quina ide­o­lo­gia té el legis­la­dor, quins interes­sos, qui­nes pri­o­ri­tats, qui­nes inten­ci­ons, quin objec­tiu, què vol acon­se­guir. I també qui­nes influències rep, quins poders més o menys sub­tils el con­di­ci­o­nen, què vol pro­te­gir i que vol des­ter­rar. De tot això depèn l'ori­en­tació final de la llei. Després sen­ti­rem rao­na­ments i jus­ti­fi­ca­ci­ons, gai­rebé sem­pre apel·lant al bé col·lec­tiu. El legis­la­dor es pre­sen­tarà com un exe­cu­tor, gai­rebé neu­tral, d'aquest bé comú. Però no és veri­tat: no hi ha neu­tra­li­tat. Les lleis por­ten intenció i una idea con­creta i són al ser­vei d'uns interes­sos i no pas d'altres. Després, un cop s'apro­ven i entren en vigor, cal apli­car-les. Aquí apa­reix la segona figura cab­dal. I podríem dir el mateix: al ser­vei de qui estan els jut­ges? Què pro­cu­ra­ran afa­vo­rir i què vol­dran evi­tar amb els mati­sos, sovint molt amplis, de la inter­pre­tació de la llei? No, no hi ha neu­tra­li­tat ni en el legis­la­dor ni en el jutge, tot el con­trari, hi ha intenció. Tot això ho escri­vim pel que estem veient i pel que veu­rem en relació a la justícia i la llen­gua cata­lana. Aquí s'està jugant amb les car­tes mar­ca­des. Pel que fa al català, la justícia espa­nyola, des de les instàncies menors fins al Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal, no és gens neu­tral. Des de la Cons­ti­tució del 78 fins a les lleis sec­to­ri­als, el legis­la­dor espa­nyol té una intenció diàfana en relació a la llen­gua cata­lana. Can­vien els par­tits, poden variar els mati­sos, però l'objec­tiu, en el fons, sem­pre és el mateix: fre­nar-ne l'expansió, limi­tar-la, per­me­tre que sobre­vis­qui però no pas que creixi. I, a con­ti­nu­ació, no cal dir que la casta judi­cial espa­nyola aplica aquesta con­signa amb rigor i fins i tot amb entu­si­asme, gau­dint-ne. En aquest sen­tit, la sentència del Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal con­tra l'Esta­tut és una bomba de frag­men­tació. Ja té con­seqüències i més en tindrà. Tin­guem-ho pre­sent el 28 de novem­bre, que aques­tes són les coses que comp­ten.